CAN RICART

Barcelona, que ha estat capaç de transformar-se fins a fer oblidar l'aglomeració desvertebrada dels anys de creixement sense democràcia sota el franquisme, es planteja ara de nou el seu futur, quan modificacions substancials en els marcs català, espanyol i europeu s'afegeixen a l'onada de canvis globals de la darrera dècada. Els esforços fets al llarg d'un quart de segle haurien de permetre mirar el futur amb optimisme, però la ciutat sembla passar per un període de replegament i desorientació. Com si l'impuls per promocionar-la hagués anat deixant enrera la ciutadania, sense la implicació de la qual no hi ha modernització efectiva ni cohesió social possible.

Barcelona, cofoia del seu present, sembla haver oblidat els seus orígens, amb el risc de comprometre el seu futur. La metròpoli dels nostres dies és hereva del món industrial: sense les fàbriques, sobre les quals es construí la nostra modernitat, no haguessin existit ni la puixança econòmica, ni el modernisme, ni la capacitat de cimentar en la clandestinitat antifranquista una societat capaç de respondre positivament als nous reptes. Recuperada la democràcia, la reutilització de molts espais fabrils contribuí decisivament a la renovació urbana. Ara, però, hi ha el risc d'acabar fent tabula rasa dels paisatges industrials de més interès que queden a la ciutat, en perjudici de la seva pròpia renovació: la ciutat del coneixement no pot ser una ciutat banalitzada.

Per ser font de progrés general, la nova economia ha de trobar el seu encaix en la ciutat i en la ciutadania. M enystenir el llegat industrial barceloní no és sols arriscar-se a perdre un patrimoni cultural, és també deixar sense un lloc en la història les majories urbanes que han conformat la metròpoli i el país , just quan l'arribada de noves fornades migratòries fa tan important el refermament d'una personalitat col·lectiva integradora.

El patrimoni industrial de Barcelona acaba d'interessar el propi Parlament de Catalunya, amb una proposició no de llei per protegir-lo que conté una referència específica al teixit fabril del Poblenou. Si Ripoll fou el bressol de la Catalunya mil·lenària, el Poblenou ha estat el bressol i el gresol de la Catalunya contemporània .  Bressol , perquè allí han quallat les sucessives modernitzacions industrials, des dels prats d'indianes del segle XVIII fins al districte d'innovació tecnològica 22@bcn del XXI. Gresol ,  perquè en les seves fàbriques i carrers s'han amalgamat ciutadans de tots els orígens fins a esdevenir una part plena i substancial de la ciutadania barcelonina i catalana. Mantenir-ne la legibilitat històrica i la consistència com a paisatge cultural requereix actuar-hi amb criteri, per tal d'articular els conjunts a preservar amb els nous elements arquitectònics i urbanístics.

Tanmateix, l'interès expressat des del Parlament corre el risc d'arribar tard. La principal inquietud se centra ara en Can Ricart, que aviat podria seguir el camí d'Extractos Tánicos, una fàbrica que havia d'entrar al catàleg i de la qual no ha quedat pedra sobre pedra.

Can Ricart és una peça clau del patrimoni industrial barceloní del vuit-cents, junt amb Can Batlló del carrer Urgell i Can Batlló de la Bordeta. Es tracta d'un conjunt de caràcter neoclàssic  amb una notable racionalitat compositiva, en el qual intervingueren Josep Oriol Bernadet i Josep Fontserè i Mestres , l'autor del parc de la Ciutadella i el Mercat del Born, que mereix ser preservat i rehabilitat. En l'actual projecte immobiliari el conjunt desapareix: l'Ajuntament sols preveu mantenir, amb un criteri incert, uns pocs elements dispersos entre les noves construccions, quan tenint en compte els diferents interessos hi ha d'altres alternatives viables.

Can Ricart formà part d'una complexa organització empresarial estesa per Catalunya i ha estat un entorn d' innovació tècnica en les successives fases de la seva trajectòria. Encara avui és ple d'empreses, amb vora 250 treballadors, abocades a haver de marxar. No són poques les que tenen futur per davant i que mereixen continuar allí mateix la seva tasca, entremesclades amb noves activitats pròpies de l'era digital, amb serveis públics i privats i amb alguna institució cultural.

La desaparició del conjunt de Can Ricart, el més gran i antic que queda al Poblenou, no sols afectarà el patrimoni contemporani de Catalunya, sinó que comportarà la pèrdua d'una oportunitat decisiva per impulsar un districte terciarioindustrial més complex i integrador i menys mediat per l'interès immobiliari. La qüestió resulta cabdal en l'evolució futura del model Barcelona. Can Ricart-Parc Central, portal de l'eix patrimonial de Pere IV, a mig camí entre les Glòries i el Fòrum, és un lloc únic per assajar una àrea de nova centralitat d'un altre estil, productiva, cultural i ciutadana alhora, que sigui pol d'activitat i de vida urbana per a la ciutat i per als seus visitants.

Per aquests motius, les entitats que es reuneixen al Fòrum de la Ribera del Besòs, junt amb les institucions i altres persones que vulguin adherir-s'hi, s'adrecen al Molt Honorable President per sol·licitar la intervenció de la Generalitat en la preservació de Can Ricart com a patrimoni d'interès general dels ciutadans de Catalunya.

Entitats que es reuneixen al

Fòrum de la Ribera del Besòs

14 d'abril de 2005