forum ribera besós

Benvolguts,

m’entretinc a fer un xic de memòria, tot i que aquest no és pas el millor dels meus escassos dons, disculpeu doncs si hi ha alguna errada o imprecisió.

La qüestió és no oblidar la perspectiva global i l’acció perllongada en el temps, per veure qui és que constantment va fent tot el que pot per frenar i reprimir les sovint tant assenyades pensades dels veïns. Sempre hi ha mans negres que empenyen cap el pedregar el bo i millor del clam del poble. Tan mateix sempre son ells els que acaben recollint les medalles i apareixent, a glòria de ningú més que d’ells mateixos, com els artífex d’alguna cosa, sigui poca o molta, tant els en fa perquè l’enlluernament no els cega els ulls sinó la raó.

Torre de les aigües:
si mireu La Vanguardia de dijous 9, veureu com han donat publicitat a la signatura del conveni per la rehabilitació de la Torre de les aigües. El conveni signat per AGBAR i AjB compromet a la companyia d’aigües a encarregar un projecte per la rehabilitació de l’edifici que s’executarà posteriorment amb participació d’AGBAR i de l’Ajuntament. El Districte ha convertit la signatura del conveni, que no deixa de ser una gestió administrativa, en acte públic i l’ha publicitat, convidant a mitjans de comunicació i veïns rellevants del Front Marítim, que hi van assistir en pes, i sense invitació formal a l’AVPN. És evident que l’objectiu del Districte va ser mostrar un Narváez salvador de la torre de les aigües i elevar els veïns esmentats a la categoria d’associació de veïns, cosa que el Regidor persegueix fa temps, com tots sabem. Al diari, hi ha també uns comentaris de Jordi Delmonte, president de l’AV de Diagonal Mar, felicitant-se de la rehabilitació que ells tant han demanat, i dient que aviat pactaran amb el Districte l’equipament que s’hi farà a la torre. No cal dir que els de DM mai han piulat ni han mogut un dit respecte la torre de les aigües. En canvi, qui s’ha mogut és l’AVPN amb la gent dels pisos del Front Marítim i el grup de patrimoni del Fòrum de la Ribera del Besòs. I que, després d’esperar anys perquè en Narváez no hi invertia ni un duro, el tema es va desbloquejar gràcies a un artícle a la Vanguardia d’en Huertas on plantejava que AGBAR pagués la rehabilitació, i que jo mateix vaig traslladar un mes més tard ( dia 6 de setembre de 2004) al propi Àngel Simon, director general de AGBAR i amic meu de temps de joventut, comprometent-se aquest a pagar si més no una bona part del projecte. Avui, es materialitza aquella promesa 1 any i cinc mesos després. A l’acte de la signatura hi vam assistir també en Manolo Martínez, que passava per allà i ho va saber de casualitat, i jo que vaig ser advertit per una secretaria del Districte per ordre de la Maribel García López, que coneix les meves gestions al respecte, i va tenir l’amabilitat de fer-m’ho comunicar.

Museu del Treball:

Igualment, aquesta setmana l’Ajuntament ha aprovat el projecte de Can Saladrigas, amb el centre museistic de la ciutat industrial. Hi ha una interpretació del fet: l’Ajuntament s’ha dedicat a dinamitar la nostra proposta de museu social del treball a Can Ricart. Han convençut al director general de patrimoni de la Generalitat de que no es pot fer el museu a Can Ricart perquè ja es fa a Can Saladrigas i, a més, ja se n’encarrega el Museu d’Història de la Ciutat. L’aprovació conicideix en el temps amb els esforços que està fent l’Oriol Clos per evitar que prosperin les nostres propostes per Can Ricart. Ens consta (per una col·laboradora de Patrimoni de la Generalitat) que l’Oriol Clos va anar a parlar amb el director General, fa pocs dies, per exposar-li la inconveniència de fer el museu a Can Ricart.

Can Saladrigas:

és una fàbrica de les que el Regidor compta en la seva llista personal d’objectes salvats. Jo mateix vaig ser testimoni presencial, juntament amb en Jordi Fossas, en Huertas, en Xavier Pegenaute i no recordo qui més, al despatx del regidor, demanant l’indult per Can Saladrigas, i sentint la negativa per tota resposta de Narváez, el qual va al·legar que el propietari el portaria davant dels tribunals perquè tenia un pla aprovat. Al cap d’una setmana o deu dies una colla de joves que increpaven a l’alcalde demanant Can Saladrigas pel barri van tenir millor sort perquè Joan Clos els va regalar l’indult a canvi, suposo, de poder continuar fent campanya electoral al Poblenou. Tot i tenint un pla d’usos per Can Saladrigas pactat entre AjB i comissió proequipaments per Can Saladrigas, el Regidor va fer caps i manigues per portar-hi el Macba, a veure si aquella institució li pagava la factura del paleta per la rehabilitació. El mateix Acebillo i en Xavier Casas van assetjar a Monolo Borja (director del museu) per convencer-lo d’anar a Can Saladrigas, quan nosaltres continuavem demanant-hi els equipaments pactats i el Macba a Oliva Artés o la Escocesa, fàbrica aquesta darrera que agradava més a la gent del museu. Va ser precisament en una visita guiada per l’eix Pere IV, amb en Jorge Ribalta, del Macba, que vam saltar la tàpia de Ca l’Alier, descobrint la marevellosa arquitectura d’aquella fàbrica, que coneixíem amb el nom comercial de la darrera empresa que hi havia hagut (TALSA). Nom, per cert, també del passatge d’entrada a la fàbrica, junt al passatge Muniarch, avui ja desaparegut. Un servidor, va cursar immediatament (l’endemà) una petició d’amnistia també per Ca l’Alier a l’Oriol Clos, aleshores director d’urbanisme de 22@, que es va acompanyar d’un informe tècnic rigorós fet per l’Antoni Vilanova (arquitecte i col·laborador del grup de patrimoni del FRB), gràcies al qual la fàbrica va ser inclosa immediatament a la llista d’edificis a mantenir del 22@, perquè aquesta tampoc estava en el catàleg de patrimoni de la ciutat.

Illa Macosa:

Abans d’ahir va aparèixer a la premsa que Ajuntament i associacions de veïns de la zona (fonamentalment Diagonal Mar, és a dir, Jordi Delmonte altra vegada) s’han posat d’acord per canviar el planejament de l’illa MACOSA i convertir l’hotel previst en 250 pisos de protecció. És sabut que qui ha treballat aquest tema amb importants inversions d’esforços i diners, amb la colaboració de l’arquitecte Joan Sabaté, i de l’equip d’arquitectura de Gesplan (Daniel Roca) és la plataforma Diagonal Maresme Besòs que fa un any que fa gestions. Per contra els companys de l’associació de veïns de Diagonal Mar, els quala s’han oposat a que a l’illa Macosa s’hi facin pisos de protecció perquè “es podria omplir de gitanos” segons paraules textuals de J. Delmonte, no han col·laborat per simple gelosia cap a la Plataforma, que és qui ha sabut plantejar la problemàtica. Mira per on ara en son ells els principals defensors i també els artífex d’aquesta victòria veïnal. Quina barra!! El que cal dir, perquè s’ha silenciat expressament és que els pisos es faran, si es fan, gràcies a les moltes reunions fetes amb Ricard Fernández (secretari d’habitatge de la Generalitat); R. Frigola (ajuntament); Carme Trilla (Dir. d’Habitatge de la Generalitat) i Narváez (Districte), si no m’oblido a ningú. Ho dic amb aquesta seguretat perquè un servidor hi ha enterrat en aquesta causa moltes més hores de les que fora raonable, i conec bé de que va. L’acord de Narváez amb les associacions de veïns de Diagonal Mar, Maresme, i la de Sud-oest del Besòs, un cop la Plataforma i el Fòrum de la Ribera havia convençut a la Generalitat, és a canvi de que a l’illa Macosa es facin també, a més dels pisos, les oficines de la Seguretat Social, cosa aquesta que és altament inconvenient perquè priva els equipaments de proximitat, trenca la fluidesa de trajecte amb l’entorn , actuant de muralla, i consolida la frontera entre el vell i el nou Diagonal Mar. El projecte del canvi de planejament ha estat doncs usurpat als seus veritables actors, en benefici de l’Assocaició de Veïns que està disposada a “tragar” amb les oficines de la Seguretat Social.

Habitatge social al 22@

Cosa semblant va passar, si recordeu, amb l’Associació de Veïns de Maresme en relació als pisos de protecció del 22@. En aquella ocasió el president de l’AV, en Santos, es va deixar convèncer per Narváez per fer fracassar l’acord de les entitats amb l’AjB que tenia per objectiu adjudicar una quota preferent de barri. Tots recordem com el Regidor va moure hàbilment els seus peons en contra de l’AVPN. Per sort no se’n va sortir! De l’associació de veïns del Besòs més val no parlar-ne perquè s’han dedicat sempre a rebentar coses tant a la Favb com al Districte. És una pena, però el barri del Besòs no ha tret profit del Fòrum de les Cultures, continua amb l’aluminosi i amb gran quantitat de pisos sense ascensor, amb infravivenda a Alfonso el Magnanimo i voltants, sense una estructura cultural i associativa que promogui l’emancipació dels seus habitants, com ha sabut fer per exemple Nou Barris. És a dir, un barri que controlat veïnalment pels “socialistes” ha anulat totes les seves possibilitats. Una llàstima!

El potser massa llarg exercici memoristic, que en veritat m’ha costat un esforç, i que he deixat expressament inacabat perquè les coses, i les cartes cal acabar-les en algun moment o altre, té la única finalitat: descobrir quin és el denominador comú de les nostres derrotes, no perquè sigui un enemic ancestral a vèncer *ja coneixeu que no sóc dels que pensen que una AV ha d’estar necessariament enfrontada a l’Ajuntament, i segurament l’Andrés discreparà de mi- sinó perquè penso que cal combatre amb tota l’eficàcia possible la irracionalitat i la vanitat d’aquells dels quals s’esperaria més categoria ètica i més capacitat de treball, i sobretot més actitud de servei públic. Podeu comptar amb mi per continuar…….

Ben cordial i amistosament,

Salva

Esta entrada fue publicada el Jueves, 27 de Julio de 2006 a las 10:37 en la categoría General. Puedes sindicarte a esta entrada mediante el siguiente hilo RSS 2.0. Puedes comentar o hacer trackback desde tu blog.  Envia por correo electronico