PLA COMUNITARI DELS BARRIS DEL BESÒS (BARCELONA) (2)
“DIAGNÒSTIC COMUNITARI PARTICIPATIU”
Aquest document és el resutat de 9 mesos de treball, de moltes persones dels barris del Besòs, que en diferents espais i activitats han anat recollint la opinió de veïns i veïnes, representants d’entitats i de serveis del barri per demanar-los què els agrada i que els preocupa del seu barri. La informació ha estat ordenada per àmbits (salut, educació, cultura i esport, convivència etc). Aquest procés de diagnòstic s’està duent a terme dins el Pla Comunitari del Besòs. Tothom hi està convidat a participar. Ens reunim tots els primers dilluns de cada mes de 18:30 a 20:30h. Pots trucar-nos al 93 266 39 36 o venir a veuren’s a la Sala del Pla, al Centre Civic del Besòs, Rambla Prim 87-89. També ens pots escriure a pdcbesos@gmail.com. Vine a fer-nos propostes per millorar els Barris del Besòs. T’hi esperem!
“DIAGNÒSTIC COMUNITARI PARTICIPATIU”
document esborrany
Octubre 2006
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya
Ajuntament de Barcelona – Dist. de Sant Marti
Amb l’assessorament tècnic de:
Cooperativa Estratègies de Transformació
Comunitària Sostenible, SCCL.
Index :presentació, introducció, objectius, metodologia
I. AVANÇ de RESULTATS
1. elements de diagnòstic per dimensions i per àmbits
1.1. Dimensió del territori
urbanisme / vivenda – habitatge / equipaments / espai públic / mediambient
1.2. Dimensió social
1.2.1. àmbit educació
1.2.2. àmbit cultura / esport
1.2.3. àmbit sociosanitari
1.2.4. àmbit laboral
1.2.5. àmbit convivència
2. organització social
Presentació
Aquest document que teniu a les mans és el primer esborrany del diagnòstic comunitari que s’ha estat elaborant al llarg de l’any 2006 de manera participativa. Es considera un instrument bàsic en la fase inicial del Pla de Desenvolupament Comunitari dels barris del Besòs, iniciat l’any 2005, com a via per a conèixer: necessitats, limitacions, fortaleses i oportunitats del Besòs.
Tota aquesta informació ens ajudarà a construir col•lectivament, entre tothom (veïns, veïnes, serveis, agents econòmics -comerços, empreses…- administracions…), línies de treball en tots els àmbits que ens afecten com a ciutadans: educació, salut, cultura, esport, laboral, del territori (habitatge, equipaments, espais públics, medi ambient…), desenvolupament local…, en definitiva, un Pla de Desenvolupament Comunitari per a millorar la qualitat de vida dels nostres barris.
Breu resum de procés inicial i situació actual del Pla de Desenvolupament Comunitari del Besòs.
L’any 2002 les entitats del Besòs, juntament amb la Regidoria i els Serveis Personals del Districte van iniciar un debat sobre les necessitats del barri amb la finalitat d’orientar les futures intervencions per tal de millorar la qualitat de vida al territori. Algunes de les conclusions més rellevants que es derivaren del debat van ser: estancament de la dinàmica associativa al barri, intervenció en les comunitats de veïns com a model de dinamització social i de prevenció, i dificultats en la dinamització social del barri.
D’aquest debat va sorgir la necessitat d’elaborar el que seria un primer ‘diagnòstic social al barri del Besòs’, presentat al maig del 2003. A partir del resultat, el teixit associatiu i les administracions públiques -Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona- es posen d’acord en iniciar el Pla de Desenvolupament Comunitari del Besòs.
A principis del 2005 es va constituir un primer equip de treball, el Grup Motor, integrat per tècnics i professionals de diferents serveis públics (Serveis Personals del Besòs, Serveis Socials del Besòs, Escola d’Adults, Centre Cívic, Casal Infantil municipal, entre d’altres), que, en paral.lel a converses amb altres Serveis de la zona, responsables municipals i membres d’associacions i parròquies, van demanar la col.laboració específica a l’associació Martinet per l’Educació per a l’elaboració i presentació d’aquest projecte inicial, que pretén facilitar l’avenç en la definició i construcció comunitària del pla de desenvolupament del barri del Besòs.
Pel 2005 es van marcar tres objectius:
- la constitució d’un grup motor, del qual es va desprendre la necessitat de contractar a dues persones amb tasques diferenciades (una persona com a tècnica-dinamitzadora comunitària i una altra com a formador-dinamitzador de l’espai TIC).
- l’inici d’un treball de diagnòstic participatiu amb la col•laboració d’una entitat externa però que fos guiat per les persones que treballen al projecte
- finalment, iniciar un treball d’enfortiment del teixit associatiu existent.
En aquest sentit és important assenyalar que, finalment, el 22 de desembre de 2005 es va signar un acord de col•laboració per al desenvolupament comunitari al districte de Sant Martí entre, d’una part el Director General d’Actuacions Comunitàries i Cíviques de la Conselleria de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, i el Regidor del Districte de Sant Martí i el Regidor de Benestar Social, en representació de l’Ajuntament de Barcelona, i d’una altra part, els representants de les entitats corresponents al Pla Comunitari del Besòs.
Aquesta signatura representa la voluntat política de dotar als plans comunitaris d’un marc general d’organització, així com la voluntat de recolzar el procés i fer-ne un seguiment que permeti avaluar-ne els avenços.
I aquest acord de col•laboració suposa l’engegada del Pla de Desenvolupament Comunitari dels barris del Besòs, primer en tot el districte de Sant Martí.
Actualment, la contractació de dues persones ja és una realitat des de novembre del 2005: una tècnica-dinamitzadora i un formador-dinamitzador de l’espai TIC (Tecnologies de la Comunicació) que duen més els aspectes organitzatius interns i de coordinació del Pla. També s’han posat en marxa altres espais organitzatius: el Grup Comunitari, amb caràcter més polític i decisori, i el Secretariat, de caràcter més tècnic i facilitador del desenvolupament del Pla. I s’està finalitzant el procés de diagnòstic comunitari, del qual aquest és el primer document esborrany.
En els següents apartats detallem els aspectes clau d’aquest Pla de Desenvolupament Comunitari dels Barris del Besòs (PDC Besòs).
Afegir que aquest document és un esborrany encara incomplet que està en fase de construcció col•lectiva, obert per a incorporar més valoracions, opinions, propostes i la definició d’eixos temàtics prioritaris per a treballar… fins al document definitiu que es presentarà en el proper mes de novembre.
Aquest document esborrany té com a objectiu retornar i compartir amb tots vosaltres tot el què s’ha recollit fins ara.
Finalment, agraïm a totes les persones que han col•laborat, participat, s’han implicat, han estat al costat, han gaudit tot aquest trajecte fins a aquí i que estan fent possible que el procés segueixi viu i amb molta salut per a seguir endavant.
introducció
En aquest apartat s’expliquen les bases i fonaments del Pla de Desenvolupament Comunitari dels Barris del Besòs (PDC Besòs).
QUÈ ÉS EL PDC BESÒS?
? És un procés que inclou a tothom i en el qual la comunitat és la protagonista.
? És un procés que tracta al barri en el seu conjunt, no com una suma de sectors separats (infància, joves, adults, gent gran, immigració, discapacitats…).
? Està basat en la participació individual i col•lectiva.
? És un procés que té en compte les necessitats de la comunitat.
? Amb voluntat relacional: la nostra estratègia consisteix en obrir i sumar. No volem construir contra, sinó amb els ciutadans i les seves associacions, amb les administracions públiques, i amb els comerciants i amb altres agents econòmics del barri.
? És un procés educatiu: per a que es pugui donar la transformació que pretenem, alguna cosa ha de canviar (i aquest canvi no el fan només els altres sinó també cadascú de nosaltres). Cal aprendre altres formes de fer i de relacionar-nos, a obrir i no a tancar, a participar, a analitzar, a sumar…
LA IMPORTÀNCIA DE LA COMUNITAT
És un concepte clau en un Pla Comunitari. La comunitat ets tu, som els ciutadans i ciutadanes que vivim, que treballem, que passegem, que estimem el barri. Però també ho és el personal tècnic que treballa pel barri (mestres, treballadores socials, metges…), els serveis i les administracions…
LA IMPORTÀNCIA DEL CAMÍ
El Pla Comunitari ens parla d’un recorregut, d’un procés d’anys, no d’un fet puntual. Ens enfronta a un repte ambiciós, on el que és realment important, per sobre dels resultats, és que augmenti la participació, que augmenti la consciència de barri, que aprenguem.
LA IMPORTÀNCIA DE LA PARTICIPACIÓ
La participació de cadascun entorn d’un projecte comú. Aquest és el veritable motor, en la manera i mesura que cadascú vulgui. Des del grup comunitari o des dels diferents espais, processos o projectes, des d’iniciatives privades / particulars o reforçant les entitats, associacions o col•lectius… sumant petites i grans aportacions. Sabem que el temps és or, i intentem entre tothom que els petits esforços individuals es converteixin en grans passes col•lectives. Tota la comunitat està convidada al procés del Pla.
D’ON SORGEIX?
D’un grup format per persones, associacions i serveis del barri que es reuneix cada primer dilluns de mes al centre cívic del Besòs. És l’anomenat Grup Comunitari.
PER QUÈ SORGEIX?
Perquè volem treballar objectius compartits, construir un projecte col•lectiu, enfrontant la vida com el què és, un mosaic on totes les peces són imprescindibles. Les teves capacitats, els teus problemes… cadascú és fonamental per a transformar la realitat que vivim als barris del Besòs.
NO ESTEM SOLS/LES
Hi ha plans comunitaris funcionant des de fa anys a diferents barris de Barcelona (Trinitat Nova, Torre Baró, Poble Sec…) i en altres ciutats: Donostia, A Coruña, Sevilla, València…
objectius:
En aquest apartat tractem de transmetre les voluntats que es pretenen amb l’engegada del Pla de Desenvolupament Comunitari dels Barris del Besòs.
PER A QUÈ UN PLA DE DESENVOLUPAMENT COMUNITARI ALS BARRIS DEL BESÒS?
? Per a transformar i millorar la qualitat de vida del barris del Besòs.
? Per potenciar l’autonomia i dignitat de les persones.
COM HO FAREM?
? Aprofitant i millorant la funció dels recursos humans i materials.
? Millorant les relacions entre els membres de la comunitat, canviant la manera de relacionar-nos (persones, col•lectius i institucions) i les formes de fer.
? Començant per elaborar un diagnòstic comunitari participatiu per saber què ens preocupa, què ens motiva, què volem canviar al nostre barri. És una de les bases del Pla. Per que hi hagi un Pla compartit, és necessari que hi hagi una anàlisi compartida. La comunitat és la protagonista, l’experta. Proposem una anàlisi comunitària dels nostres punts febles, dels nostres punts forts, de les nostres oportunitats.
? Amb una bona estructura de treball (grup comunitari, secretariat, tècnica Comunitària, grups de treball) que permeti dur a terme aquest procés.
Les fases d’organització del procés (PDC Besòs) que proposem son les següents:
- Inici: constitució del Pla Comunitari
- Diagnòstic del barri: què ens preocupa, què ens motiva, què volem canviar, com ho podem fer, amb qui… entorn d’un projecte comú.
- Creació de diferents GRUPS DE TREBALL a partir del què s’hagi decidit prioritzar del diagnòstic dels diferents àmbits d’actuació: relatius a les persones (educació, salut,cultura, esport, laboral…), al territori (urbanisme, habitatge, equipaments, espai públic, mediambient…) i al desenvolupament local (oportunitats del territori, comerç, empreses, autogestió…).
- Avaluació del procés: revisió del diagnòstic, dels objectius….com ho estem fent, què cal canviar, si cal crear nous grups de treball…
metodologia:
En aquest apartat expliquem perquè i com s’ha plantejat aquest diagnòstic compartit, el seu fonament metodològic, espais que estan donant suport i quin procés s’ha seguit fins a aquest moment.
PER A QUÈ UN DIAGNÒSTIC COMPARTIT
Entenem que el diagnòstic ha de ser una eina de treball que ajudi a totes les persones participants a orientar les accions futures a portar a terme en aquests barris. Apostem per un diagnòstic compartit perquè partirà de les diferents aportacions de ciutadans i professionals i, alhora, comú, ja que implicarà un cert nivell de consens i assumpció sobre quina és la realitat social, educativa, laboral, urbanística… etc dels barris del Besòs. També ha de ser una eina que avanci a un cert nivell propositiu sobre quines són les potencialitats i/o dificultats i alhora els reptes de futur.
Metodològicament, aquest diagnòstic està sustentat en la investigació-acció-participativa (IAP), és a dir, treballa i combina alhora el coneixement científic, la mobilització de la comunitat, i la participació activa de les persones, grups, col•lectius, i institucions.
Està basat, en els següents criteris:
• Utilització de mètodes i tècniques qualitatives que estimulin la participació i la reflexió de forma ordenada (entrevistes, tallers de participació, grups de discussió, i els instruments que es considerin oportuns).
• Garantir el treball conjunt entre diferents agents: ciutadans de la xarxa veïnal, professionals dels serveis públics, representants polítics.
• Aquest diagnòstic ha de tenir una vocació de continuïtat, ja que forma part d’un procés (PDC Besòs); continuïtat que està sotmesa a la voluntat de qui promou, però també al compromís que els participants/protagonistes adquireixin.
• Aquest diagnòstic es recolza en una organització subjecta al propi procés de realització, però també pensada per a que pugui continuar després, o si més no orientada a una futura organització del propi Pla. Aquesta organització consisteix en la constitució de diferents espais: comissions, grups,… garantint la major pluralitat d’experiències possible de les persones que hi hauran de forma part.
Aquests espais incorporarien les següents funcions:
o Acompanyar el procés d’elaboració: seguiment, debat i orientació sobre les diferents fases mentre es realitza aquest diagnòstic.
o Dinamització i transmissió, per tal de donar a conèixer el procés de diagnòstic i promoure la participació en el mateix.
o Facilitar moments de participació, encaminats a diagnosticar sectorialment aspectes que, per la seva importància, ho requereixin.
o Realització tècnica del mateix (ordenació de tota la informació i valoracions en un document a l’abast de tot aquell que desitgi. Sempre amb la idea de que és un document revisable al cap d’un temps (4-5 anys) per a valorar, regularitzar el camí realitzat i seguir proposant per a avançar en la millora de la qualitat de vida d’aquests barris).
El seu disseny metodològic contempla doncs l’existència d’espais de treball conjunt per tal d’estimular la posada en comú de diferents percepcions, visions, perspectives…, i també facilitar el coneixement mutu. El diagnòstic persegueix per tant una doble línia d’objectius.
Per una banda, la que fa referència al contingut d’aquest diagnòstic (objectiu substantiu):
• Construir una eina que possibiliti una millor resposta a la realitat de cada barri: característiques i recursos, visions i percepcions i possibles línies de futur per a actuar.
Per altra, la que té a veure amb les relacions, papers i reflexions conjuntes que es vol que assumeixin els implicats en la seva realització (objectius de procés):
• Implicar a les persones que participin en la formulació i orientació del propi procés de diagnòstic.
• Implicar les diferents xarxes veïnals i comissions de treball dels barris del Besòs en un procés de treball col•lectiu que permeti consensuar i definir línies de treball conjunt a mig i llarg termini.
• Promoure el treball conjunt i transversal entre els serveis públics d’aquest territori i la ciutadania per compartir una realitat comuna que faci possible un treball sostenible a llarg termini.
• Incorporar la població no organitzada (infants, joves, adults, gent gran, nouvinguts,….) al procés, donant cabuda a les seves visions i percepcions, a una major pluralitat.
Suport tècnic para el PDC Besòs:
? Tècnica-dinamitzadora comunitària:
Desenvolupa tasques que van des de la part més administrativa del Pla, en tant en quant és la responsable de les subvencions i també de mantenir un contacte més directe amb els referents de la Generalitat i l’Ajuntament pel que fa a l’estat del Pla.
Així mateix, és la garantia per tal que això no quedi només en bones intencions. Una persona dedicada professionalment al procés. La seva tasca és organitzar, coordinar, facilitar, recolzar… la participació dels qui vivim i treballem en el Besòs. La seva missió és que tothom camini de la manera més còmode possible, i que cada cop hi hagi més gent en marxa. És la responsable de que no es perdi el temps, de que totes les aportacions serveixin, de fer arribar la informació, de que el Pla sigui de tothom.
? Formador-dinamitzador de l’espai TIC (noves tecnologies):
També té una doble tasca, d’una banda és el dinamitzador del Projecte TIC BESÒS, que entre d’altres coses ofereix classes d’alfabetització digital obertes a totes les persones del barri interessades en tenir una formació bàsica en tecnologies de la informació i la comunicació. Aquesta activitat s’ofereix conjuntament amb l’aula multimèdia de la biblioteca de la Diputació Ramón d’Alós-Moner i amb l’aula d’informàtica de l’Escola d’adults. D’altra banda, aquesta persona també és la responsable del disseny digital de tot el material del Pla Comunitari.
Espais d’organització del PDC Besòs
? GRUP COMUNITARI:
Té un caràcter polític i decisori quant al desenvolupament de les accions del Pla. També és un espai de trobada, debat i acció obert a tothom que hi vulgui participar. Es reuneix mensualment cada primer dilluns de mes a les 18:30h al Centre Cívic del Besòs.
Actualment a l’espai del Grup Comunitari hi participen al voltant de 40 persones, representants d’entitats i associacions de tota mena (culturals, esportives, educatives, AAVV….), representants de serveis (directors/-res d’escola, professors/-res, infermers/-res del CAP, treballadors/-res socials de serveis socials….), veïns i veïnes a títol individual, i tècnics municipals i de la Generalitat.
? SECRETARIAT:
És un grup més reduït de persones (representants d’entitats i de serveis) que també participen de l’espai del Grup Comunitari Té un caràcter més tècnic i de facilitar i avançar en les decisions preses . Actualment el formen 7 persones, i es reuneix quinzenalment.
? COMISSIÓ DE SEGUIMENT:
Té un caràcter més institucional i una funció de legitimació del procés. Entre els seus objectius està el seguiment i valoració del procés comunitari.
El procés fins ara:
Actualment el Pla Comunitari del Besòs està en fase de diagnòstic. Durant aquests mesos de fase de diagnòstic, promogut des de l’espai del Grup Comunitari, s’ha fet tot aquest treball:
- Elaboració d’un sociograma del barri, és a dir, s’ha construït un mapa social on apareixen les relacions entre els diferents agents socials del territori (entitats, serveis, institucions, persones no organitzades, botiguers, etc) i que ens ajudarà a decidir les estratègies més adequades per anar aproximant-nos i implicant al màxim de persones que puguin estar interessades en participar del Pla. Aquest sociograma està en constant evolució i esperem que es vagi modificant amb les aportacions que qualsevol persona vulgui fer.
- Hem sortit tot un dia al carrer (26 de maig) a fer enquestes a la gent sobre què pensen del barri, què els agrada, què no els agrada i com ho canviarien. També va servir per poder difondre i explicar el Pla Comunitari i convidar-los a participar de la I Jornada del Pla. L’activitat va ser tot un èxit, varem sortir 30 persones al carrer i varem fer un total de 156 entrevistes a diferents espais: el mercat, el CAP, la Rambla Prim, el carrer Alfons el Magnànim, botigues, l’ oratori del carrer Mogent…
- Paral•lelament a tot aquest treball, també hem fet 41 entrevistes en profunditat a representants de diferents entitats, serveis i persones a títol individual que ens han fet les seves valoracions sobre com veuen el barri.
- Hem organitzat durant dos dies la I Jornada de treball del Pla de Desenvolupament Comunitari del Besòs, (16 i 17 de juny) amb l’objectiu de presentar el pla públicament, explicar conclusions inicials del diagnòstic, a partir de les dades que es van recollir a les enquestes al carrer del 26 de maig i les entrevistes en profunditat que hem anat fent, i finalment seguir treballant en aspectes pel diagnòstic a través de tallers de treball per àmbits (salut, educació, convivència etc). Les jornades van ser tot un èxit, hi van participar 71 persones, entre veïns i veïnes interessants per conèixer el Pla, tècnics del districte, representants de serveis etc.
- També està prevista una altra Jornada de treball a finals d’octubre per a anar prioritzant temes de tots els elements de diagnòstic que han anat sorgint fins ara del procés de diagnòstic, en els diferents àmbits ja tractats en la I Jornada. L’objectiu és prioritzar grans temes, abordar propostes i formes de com dur-les a la pràctica.
- Treball relacional, amb les entitats, col•lectius, grups, comerços, tècnics de serveis, ciutadans d’aquests barris, informant sobre el Pla, donant suport per a actuals o possibles iniciatives conjuntes…
Tot aquest treball, més documentació que s’ha tingut en compte i que ja estava elaborada sobre la realitat dels barris del Besòs, més documentació obtinguda posteriorment, més dades sociodemogràfiques que s’ha estat recollint, més el que s’ha anat fent durant els tallers per àmbits temàtics a les Jornades del Pla, serviran per a completar el DIAGNÒSTIC COMUNITARI definitiu, que us presentarem públicament al mes de novembre.
Projectes i espais actualment ja en funcionament
Tot i que ja hem dit que el Pla Comunitari del Besòs està en fase de diagnòstic, hi ha alguns projectes que ja estan funcionant dins del marc del Pla, bé perquè es va considerar des de l’inici que les necessitats específiques del barri demanaven actuacions concretes immediates o bé perquè el Pla ha recollit el testimoni de projectes en clau comunitària ja iniciats i així donar-los un major impuls.
TIC BESÒS: cursos d’informàtica bàsica, d’una banda, i de perfeccionament i introducció al programari lliure d’una altra. Creiem que donar les eines bàsiques per poder tenir accés a les tecnologies de la informació és una bona manera d’evitar la exclusió social entre les persones dels nostres barris, especialment la gent gran i la població nouvinguda. Durant tot aquest temps un total de 280 persones han participat d’aquests cursos de 3 mesos de durada.
Les inscripcions es fan a la recepció del Centre Cívic i les classes es porten a terme dins l’Espai multimèdia de la biblioteca Ramon d’Alòs Moner i l’aula d’Informàtica de l’Escola d’Adults, ambdues situades al Centre Cívic.
SERVEI D’ASSESSORAMENT EN TIC A LES ENTITATS DEL BARRI, la mateixa persona que dinamitza el projecte TIC BESÒS també ofereix assessorament a les entitats i associacions. També s’ofereixen cursos a mida de temes específics relacionats amb els TIC a partir de demandes concretes de qualsevol entitat. L’objectiu és promoure la millora del funcionament de les entitats amb l’ús de les TIC i alhora promoure la comunicació en xarxa de manera digital, amb el que això comporta d’estalvi en recursos i en rapidesa en la transmissió de la informació.
PLATAFORMA DE PROGRAMACIÓ CONJUNTA ENTRE ENTITATS I SERVEIS DE XERRADES I ALTRES ACTIVITATS d’accés lliure als barris del Besòs. Trimestralment ens reunim totes les entitats i serveis que hi formen part per coordinar la difusió que cada entitat o servei ha programat pel trimestre, d’aquesta manera podem compartir informació sobre quines xerrades volem programar i així també la difusió arriba a més gent. Totes les activitats culturals i xerrades programades son obertes a tothom i gratuïtes.
TAULA JOVE DEL BESÒS: Creada amb l’objectiu de compartir informació entre diferents serveis adreçats a joves. Durant el 2006 a més s’han organitzat activitats de sensibilització sobre diferents temes per als joves del barri on es combinen activitats esportives amb activitats de sensibilització en temes de sexualitat, drogues, hàbits alimentàris, educació emocional…
TAULA TERRITORIAL PER LA CIUTADANIA: coordinada des del Punt d’Informació de Sant Martí i Serveis Socials, i amb l’objectiu de plantejar-se diferents qüestions relacionades amb els reptes que la nova immigració suposa per la població d’acollida i per la nouvinguda. Un dels objectius per aquest any 2006 és la creació d’una xarxa ciutadana d’acollida a la població nouvinguda.
Projecte de CONVIVÈNCIA AL SUD-OEST DEL BESÒS, on participen des de diferents àmbits, els veïns, Serveis Socials, els agents de seguretat, el Patronat Municipal de l’Habitatge, els educadors de carrer, i que vol fer un treball amb les comunitats de veïns que permeti millorar la convivència tant a les escales com al carrer, i que més endavant pot servir per prevenir possibles conflictes de convivència en d’altres barris del Besòs.
1. elements de diagnòstic per dimensions i àmbits
introducció
En aquest capítol tractem d’ordenar i sintetitzar gran part de la informació recollida. El criteri que hem utilitzat és el tractament per Dimensions i per Àmbits dins de cada dimensió, encara que entre ells existeixen múltiples connexions.
Hem considerat tres dimensions:
- Dimensió del territori: ens parla dels aspectes “físics” on viuen les persones dels barris del Besòs, de l’entorn on habiten i com els afecta. Dins d’aquest àmbit contemplem: l’urbanisme, l’habitatge, els equipaments, l’espai públic i el medi ambient.
- Dimensió social: fa referència als aspectes que afecten més directament al desenvolupament quotidià de les persones i les seves relacions: l’educació en el sentit més ampli, la cultura, l’esport, la salut, el treball, la convivència, considerant aquesta de manera més transversal…
- Dimensió del desenvolupament local: ens dóna indicacions de com des de les oportunitats del territori i la iniciativa de les persones que allí hi viuen, considerant a aquestes com el veritable motor, és possible engegar projectes per a una revitalització i desenvolupament equilibrat d’aquest espai comú.
En cada capítol i apartat hem agrupat la informació de diagnòstic de cada àmbit en aspectes favorables (fortaleses que tenim sobre aquest àmbit), aspectes que preocupen, limitacions o necessitats (debilitats o amenaces) i aspectes d’oportunitat o propostes per a superar aquestes limitacions. Finalment, plantegem reptes per a desenvolupar cada àmbit de manera equilibrada.
1.1. dimensió del territori
1.1.1. àmbit urbanisme / vivenda – habitatge / equipaments / espai públic / mediambient
aspectes favorables:
- Percepció favorable de les característiques físiques d’aquests barris: estan sobre un territori pla, amb carrers i espais amples, hi ha espais verds, la platja està aprop.
- Millora substancial en serveis, infraestructures i mediambiental: frase que resumiria les percepcions recollides: “hi ha més serveis (mercat, CAP, Centre Cívic, més escoles), més transports (metro i autobusos), més espais per a reunir-se, per a jugar i per a passejar.. (Rambla Prim, carrers, places…)”.
- Sembla que, finalment, aquests barris formen part de la ciutat: major connexió amb la ciutat, nova zona de desenvolupament (Fòrum, Centre Comercial Diagonal Mar, nous habitatges, Zona 22@…), encara que totes aquestes transformacions urbanístiques també tenen aspectes negatius segons alguns veïns.
- Existeixen grups de treball, amb seu en l’IES Besòs que aborden la situació d’aquests barris des de la vessant de desenvolupament del territori i de la millora dels habitatges i dels equipaments: Plataforma d’associacions “Fòrum de la Ribera” (reunions primers dimarts de cada mes) i Plataforma d’Equipaments i Habitatge Maresme, Diagonal Mar i Sud-Oest del Besòs.
aspectes que preocupen, limitacions o necessitats:
- És un barri “fragmentat”: per el planejament / disseny del barri i per barreres o fronteres simbòliques que trenquen la identitat i els usos del barri.
o “la configuració inicial d’aquests barris amb blocs laterals i sense espai històric aglutinador / central ha facilitat la fragmentació i la manca de pertinença”.
o “… aquesta dispersió urbanística d’anys enrere donava sentit a que cadascú treballés per la seva part del barri, la dinàmica de les entitats veïnals era de preocupar-se i fer cadascú la seva, amb falta de comunicació entre elles… Avui, el barri ha crescut molt, hi ha altres reptes més globals, però la dinàmica segueix sent la mateixa…”
o “… d’altre banda, determinats serveis molt propers físicament per al ciutadà d’aquí pertanyen a un altre municipi (St. Adrià del Besòs), això suposa una divisió territorial administrativa a vegades no molt coherent, complica l’aprofitament dels recursos”.
- Aquests antecedents de “fragmentació” associativa i administrativa afavoreixen la manca de sentiment de pertinença de la ciutadania a aquest territori i, per tant, es detecta una manca de identitat com a barri.
- Associat a aquestes mancances (pertinènça i identitat de barri), s’observen entre els veïns i veïnes residents: falta d’implicació, de participació, tensions i divisions, manca de cura pel seu barri, excés d’individualisme, la gent jove vol marxar… i tampoc afavoreix la convivència.
- A aquesta fragmentació, es corre el risc d’incorporar-hi una altra fractura social, derivada de l’arribada de població nova i diversa que s’està instal•lant en el barri: amb problemàtica d’habitatge, d’ús de l’espai públic…
- Preocupa l’actual funcionalitat del barri i relació amb l’àrea nova de desenvolupament (Fòrum, Centre Comercial, nous habitatges, 22@…). Es percep com un “annex” al barri, també se l’anomena “ciutat fantasma”, el funcionament de la qual sembla més associat a acollir l’oci de la ciutat que a aportar i integrar-se en la zona (queixes de veïns d’aquesta àrea per grans concentracions de gent, incivisme, sorolls, brutícia, inseguretat…). De la mateixa manera, preocupa també una possible divisió més entre “zona de rics” i “zona de pobres” que no afavoreix la cohesió i la solució a la manca d’identitat comuna.
- Encara està en vies de solució la qüestió dels pisos afectats per l’aluminosi (zona Maresme i S.O. Besòs)
- Manca d’equipaments i de serveis, considerant el significatiu creixement de la població:
o Manca de llars d’infants de 0 a 3 anys: guarderies, esplais pels infants
o Manca de serveis per a infants i joves (no hi ha un espai propi per a joves).
o Manca d’equipaments sociosanitaris.
o Serveis socials deficitaris (llistes d’espera).
o Manca de programes i serveis socials, educadors de carrer, tallers d’oficis, etc. que anys enrere si que existien, manca de serveis d’atenció a les persones…
o Manca de policia de barri (a peu pel barri), davant la percepció d’inseguretat dels veïns i dels comerços.
o Manca de neteja i de manteniment de parcs i espais oberts (per poc servei i per incivisme de la gent).
En aquest sentit, també es veu la necessitat de l’aprofitament d’actuals equipaments o veure la potencialitat d’altres espais pel seu ús comunitari (locals sense utilitzar, patis de les escoles, espais de les associacions o entitats, espais de les esglésies…)
- Manca d’habitatge assequible i habitatge social, considerant la demanda creixent per l’augment de la població i que hi ha edificis sense ascensor, per a la gent gran (que van arribar al barri als anys 60) no hi ha habitatges adequats, pot representar una problemàtica: o habitatges adaptats o reformes per als edificis.
- Insuficiència d’aparcaments als carrers, especialment en les zones on hi ha des de fa temps obres públiques obertes ( zona S.O. Besòs).
- Existència de barreres arquitectòniques a les zones més antigues, problemes d’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda o per la gent gran (al carrer, a determinats serveis…).
aspectes d’oportunitat o propostes:
- Les principals propostes giren entorn a donar una suficient cobertura als recursos, serveis i equipaments que falten, així com un millor aprofitament dels existents. En aquest sentit, es fa referència a les propostes exposades al Pla d’equipaments per al Besòs que es va presentar a finals de 2005. El document presentat va ser fruit de la col•laboració i participació d’entitats i serveis del Besòs, els quals varen analitzar i valorar la situació actual i la necessitat mínima a incorporar d’equipaments i recursos en els àmbits d’educació, cultura, salut, serveis socials, esports, medi ambient i sostenibilitat. Des de diferents veus es recull la queixa de la manca d’informació sobre l’execució d’aquest Pla.
Al final d’aquest apartat de territori es mostra un quadre resum de les propostes d’aquest Pla d’equipaments Besòs – 2005.
- Promoció d’habitatge social i assequible: pels joves, adaptat per a gent gran, per la nova població que s’està instal•lant al barri.
- Millora de la xarxa d’espais públics, carrers i del mobiliari urbà (parcs, jardins, places…): d’accés lliure i compartit per tothom, regularització de la circulació de bicicletes, millorar l’oferta d’aparcaments.
- Assegurar el manteniment i neteja dels parcs i espais oberts: millorar la seva cura, promoure educació ambiental per als veïns / es.
- Millorar l’accessibilitat i adaptabilitat als carrers i espais de públic accés: serveis, mercat, metro…
reptes que es plantegen per a avançar:
- Com incorporar el creixement del barri (físic i poblacional) amb la seva actual estructura /disseny, promovent equilibri, cohesió, apropiació de l’espai, identitat comuna…
- Com sortir de la percepció de barri “dormitori”, aïllat, estigmatitzat…
- Com incorporar la nova àrea de desenvolupament com una oportunitat per tots els barris del Besòs…
Benestar Social Cultura i lleure Educació Salut Esports Medi Ambient
• 1 Centre de Dia (mínim 58 places) • 2 Centres de barri:
- 1 a Maresme
- 1 a Paraguai-Perú • 238 noves places d’Escoles Bressol • Ampliació del CAP Besòs • 1 pavelló cobert al costat del Complex Esportiu Maresme • Espais infantils de joc segregats i en condicions
• Nou emplaçament per al Casal de Gent Gran Paraguai-Perú • Ampliació de places i reubicació del Casal Infantil • Ampliació Escola d’Adults (2 aules més), o reubicació • Centre de Rehabilitació funcional • Boques de rec i construcció de graderia al camp de futbol Pujades • Pipi-cans segons estableixi la normativa actual
• 1 Espai materno-infantil (*) • 1 Ludoteca (*) • Aula de TIC assistida • Centre d’Atenció Primària en Salut Mental (especialment urgent per atendre població infantil) • Arranjar i dinamitzar les instal•lacions esportives del Besonense • Papereres i mobiliari urbà als punts actualment desproveïts i manteniment dels mateixos
• Facilitar d’instal•lació d’ascensors als edificis • Centre d’Arts Escèniques • Equipaments/serveis educatius especialitzats complementaris als ordinaris • 1 centre o servei de podologia • Cistelles de bàsquet a totes les places i pistes que es valori adequat • Més contenidors per recollida selectiva i adaptar-los a tothom
• Apartaments amb serveis (58 places) • Il•luminar les pistes de petanca de Paraguai-Perú • Instal•lació d’un Punt Verd
• Residències per a la gent gran (mínim 203 places) • Revisió i manteniment periòdic de totes les instal•lacions • Eliminar els descampats del barri
• Eliminar l’antiga pista d patinatge del Ptge. Prim i valoració tècnica de nous usos esportius • Senyalitzar les zones de pas peatonal i obstaculitzar el pas de cotxes a places i voreres
PLA D’EQUIPAMENTS DEL BESÒS (nov 2005): Taula resum de propostes
1.2. dimensió social
1.2.1. àmbit socioeducatiu (educació formal, activitats extraescolars, educació informal, formació laboral)
introducció
Aquí tractarem de l’educació en el seu sentit més ampli, educació en l’etapa escolar, en el lleure, sobre la formació permanent, per afavorir la nostra capacitat per a accedir al treball… l’educació com un procés integral per aprendre TOTHOM al llar de la nostra vida.
aspectes favorables:
- Hi ha una adequada oferta educativa per arribar a tots els àmbits: escoles públiques i privades concertades, educació per a adults, gent gran, per a la formació laboral… Aquesta diversitat permet escollir.
- Hi ha voluntat activa de treballar conjuntament: Pla Educatiu d’Entorn, activitats i projectes en comú entre els diferents serveis i / o entitats, treball amb les famílies que formen part de l’AMPA…
- Existeixen nuclis de famílies treballant per millorar l’educació dels seus fills a través de les AMPAs de les escoles, encara que s’indica que en aquest moment són molt pocs els pares i mares molt actius i implicats.
- Funció docent i d’espai de trobada de l’Escola d’Adults. A més de les seves funcions pròpies, aquest equipament ofereix una àmplia varietat de formació per adults, gent gran i per immigrants amb una vocació comunitària de crear xarxa entre les persones que han passat per allí (Antics Alumnes de l’Escola) i de ser base d’iniciatives entorn de l’educació i la solidaritat (Associació Martinet per l’Educació, Assoc. Martinet Solidari).
- Dins d’aquest àmbit funcionen actualment projectes i iniciatives per a millorar la qualitat de l’educació al barri, donant suport a l’aprenentatge i integració dels nouvinguts, molts d’aquests projectes són compartits amb diferents agents (serveis, CEIP’s + IES, entitats del barri…). Assenyalem entre d’altres: Aula d’acollida, Aula de reforç (mates, llengua..), Proj. ÈXIT, Proj. Biblioteques, Proj. Memòria Virtual, participació en celebracions del barri, coneixement del barri (la seva història, els seus espais, els seus comerços…).
aspectes que preocupen, limitacions o necessitats:
- Manca de recursos (humans i d’espais) i infraestructures millorables: manca de llars d’infants i d’escoles, més esplais per infants i adolescents, espais d’aprenentatge per adults (en general i per gent gran), n’hi ha però molt poques, manca d’equipaments a les escoles públiques i al barri respecte a recursos educatius, recursos per l’acollida de nous escolars immigrants, per reforç escolar…
- L’abordatge del conflicte social i la violència a les escoles: l’assetjament escolar (bullying), inseguretat, robatoris, mala distribució dels alumnes, guetos, tensions i certa violència entre grups d’escolars i també cap als nouvinguts.
- Des dels professionals (educació, serveis socials) s’expressa que la qüestió de l’absentisme escolar també és força preocupant.
- Manca d’implicació (famílies i administracions) en el procés d’educació: existeix poca valoració de les famílies des del plantejament i abordatge de l’educació i, al mateix temps, la consideració per part dels professionals de manca d’implicació de les famílies en l’educació dels seus fills.
- Des de les famílies implicades en les AMPAs de les escoles es consideren participants molt actius però molt pocs, que seria necessari la incorporació de més famílies. Entre les raons que s’expliquen d’ aquesta absència: “la gent està molt enfeinada amb el treball, la casa, la família… i no volen més responsabilitats…”.
- Les AMPAs no tenen prou coneixement del Pla Educatiu
d‘E entorn, què es pretén fer i què suposa.
- Manca d’educació comunitària i de valors cívics,
- Límits en difusió i comunicació, que no facilita el treball en xarxa: per difondre l’acció educativa que es fa al barri, entre professionals i entre aquests i la ciutadania (famílies, entitats, espais socioeducatius…).
- Manca de planificació educativa de lleure a les escoles: dins de l’escola massa hores no lectives sense organitzar i sense propostes atractives (p.e. hores de menjador, en els patis…etc.).
- Caldria un seguiment més exhaustiu de la utilització dels ajuts a les famílies: des del professorat es percep que les beques concedides no garanteixen les necessitats dels alumnes (que vagin esmorzats a l’escola, el material escolar necessari o la roba d’esport…).
- Millorar l’accessibilitat per als escolars amb dificultats (rampes, ascensors…) i els accessos segurs (carrers, itineraris) a les escoles.
- Caldria facilitar acompanyament als escolars de primària (voluntaris, monitoris…): per fer activitats a l’IES (proj. ÈXIT), les activitats extraescolars, als esplais… Si els pares o familiars no es poden acompanyar, alguns nens i nenes no hi van.
aspectes d’oportunitat o propostes:
- Desenvolupar la xarxa educativa: Projecte educatiu de ciutat (PEC), Plans Educatius d’Entorn, Plans d’acollida a les escoles i a les famílies… Caldrien més recursos (humans, d’espais…) per facilitar la incorporació de la població nouvinguda.
- Potenciar l’oferta educativa i crear-ne més: formació laboral, diversitat d’especialitats adequades a la realitat de la demanda d’empreses. I no tan sols per l’etapa escolar: reciclatge per a dones o adults que volen tornar a treballar, educació per a la població (joves, adulta, gent gran…) en diferents aspectes d’interès.
- Promoció d’un treball i d’espais conjunts amb iniciatives socioeducatives i culturals: d’infants, de joves, de dones… (tipus el Casal ‘ El Vaixell’, grup de voluntaris pels deures, grup dones Las Txikas, Taula Jove…)
- Educació en valors per la tolerància i per la llibertat de creença religiosa.
- Aprofundir en el treball amb les famílies, pel seu paper més actiu en tot el referent a l’educació dels seus fills: potenciant les AMPAs existents o crear-ne de noves, enfortint la seva relació de col•laboració amb les escoles i altres entitats… Promoure una “escola de pares i mares” com element que atregui de la seva implicació i participació, potser amb dinamitzadors de famílies per a facilitar aquesta tasca.
- Des del professorat es planteja el tema de l’absentisme escolar, que es necessita una bona i àgil coordinació entre ells, els serveis socials i les famílies.
- Relacions barri – escola: projectes des de les escoles oberts al barri, així com utilització de determinats espais de les escoles per accions del barri: connectant accions (recreatives, esportives, de lleure…) que s’estan fent al barri amb les escoles.
- Projectes des de les escoles oberts al barri, així com utilització de determinats espais de les escoles per accions del barri.
- Aprofitar el processos històrics de reivindicació social i de transformació geogràfica en aquesta zona (industria, immigració, cooperativisme): recollir aquests aspectes en fitxes, que es puguin utilitzar com a material didàctic.
- També facilitar als escolars el coneixement de l’entorn, de la ciutat i d’altres llocs d’interès: l’accés a activitats culturals, socioeducatives: sortides, excursions, visites a altres llocs de la ciutat…
- Millorar el treball de coordinació i interacció entre escoles d’aquests barris i també entre els centres del Besòs i els dels territoris “frontera” (flux de població escolar entre St. Adrià – diferent municipi – i Barcelona).
reptes que es plantegen per a avançar:
- Cal dimensionar la importància de la família com agent educatiu actiu i donar-li una atenció preferent.
- Cal treballar per una educació de qualitat i per la igualtat d’oportunitats en el sistema escolar del Besòs (equilibri entre l’educació pública i concertada, incorporació de la població nouvinguda, evitar guetos en infraestructures, lleure, horaris, proximitat, projectes compartits…). Per evitar formar guetos, es planteja el dilema entre garantir el dret a la llibertat d’elecció del centre i entre la necessitat de cercar un equilibri en la redistribució del nou alumnat.
- Promoció de línees de treball socioeducatiu.
- El barri com a recurs d’aprenentatge: aprofitar els elements del barri, actuals i històrics, com a recurs pedagògic com eina de coneixement, apropiació de l’espai públic gràcies a la participació social.
1.2.2. àmbit de la cultura, el esport, el lleure
introducció
La diversitat de CULTURA, de sabers, de coneixements, de valors (des de la música, el teatre, la dansa, el cant, el ball, la gastronomia, els dibuixos artístics, el cinema, el vídeo…) i també la pràctica de l’ESPORT. Una i altra com a eines per a la transmissió de valors i actituds afavoridores de la relació i la convivència entre las persones que aquí vivim: nens, nenes, joves, gent adulta, gent gran, persones amb discapacitat…
aspectes favorables:
- Tenim un espai aglutinador d’iniciatives i activitats culturals per al barri: el Centre Cívic. Des d’aquí es programen activitats, tallers, cursos, cursets… molt diversos i per a molts col•lectius: infància, adolescents, joves, adults, gent gran… amb una mitjana d’assistència força important.
- Entorn d’aquest espai de trobada es mouen iniciatives i programes entorn de les arts plàstiques, de la multimèdia, de les noves tecnologies, de la música, del flamenc, de la salut, esdeveniments socioculturals a l’equipament o al carrer (Estiuàs, Viatgeteca, trobades interculturals – Fashion Day -, Tastatapes, (In)fusión Flamenca…).
- En aquest equipament coincideix la seu de diferents entitats o serveis públics: Biblioteca, Escola d’Adults, Punt d’informació, espai d’orientació laboral, Martinet per l’Educació, Martinet Solidari, Casal Infantil El Vaixell, Grup de Dones Las Txikas, serveis municipals (O.A.C – Oficina d’atenció al ciutadà- Serveis Personals, Serveis Socials).
- A més de tots aquests serveis, existeixen altres iniciatives o projectes: Proj. “Bibliomercat” amb dues parades al mercat que gestionen un fons de 500 llibres, activitats de lectura de contes i de novel•la a la Biblioteca, promoció socioeducativa del lleure amb joves: Taula Jove, “Laboratori Jove”
- Existeix una revista de barri, gestionada pel grup “Patio de Luces” com canal d’informació i comunicació de les coses que passen al barri.
- Existència al barri d’espais de promoció de la cultura anarco-libertaria (Cooperativa Gregal, Ateneu Libertari, Associació de Premsa Libertaria, Associació per a la Renda bàsica).
- Presència al barri de l’entitat “Casa Amarilla” que treballa l’art i la interculturalitat
- En relació a l’esport: existència d’equipaments com el Complex Esportiu municipal “Med Fitness”, entitats per a desenvolupar l’activitat esportiva: Club Esportiu “Pujades” (amb pistes pròpies), i Club Esportiu Rosario Central, amb una visió més social de l’esport. A més els barris del Besòs compten amb els espais esportius escolars, el camp de Futbol Besonense, la pista de patinatge del Ptge. Prim, el circuit mixt de Rambla Prim (cliclisme, skate, tenis taula, carrera i fitness…) i 14 pistes de petanca.
aspectes que preocupen, limitacions o necessitats:
- No hi ha una visió de promoció de la cultura integral, global, considerant les necessitats dels diferents col•lectius i de les diferents cultures que hi ha als barris del Besòs, més enllà d’accions puntuals i per determinades finalitats.
- Manca de coordinació i de comunicació entre espais, serveis i entitats. Hi ha moltes coses que s’estan fent, però molt d’aquest potencial es perd perquè falla la comunicació (“moltes vegades la gent no s’assabenta”) i la voluntat de sumar. Això es detecta entre serveis, però també es veu en la dificultat d’organització d’esdeveniments “clàssics” al barri: cavalcada de Reis, carnestoltes, festes majors… reflecteix la divisió entre els diferents integrants del teixit associatiu.
- Cal un espai físic específic per a joves: per a desenvolupar les seves iniciatives, promoure la seva autonomia i autogestió… amb suport tècnic.
- Oferta cultural i de lleure molt limitada al barri.
- Quant a l’esport i les instal•lacions disponibles al barri: els espais esportius escolars no són de lliure accés i no compleixen “oficialment” els criteris per a formar part d’una xarxa bàsica d’equipaments (segons PIEC), caldria una millora i més manteniment de l’espaïs públics actuals pel mal estat d’algunes de les instal•lacions, la piscina no cobreix les mesures per a la competició, però si per a la pràctica esportiva.
- Manca un pavelló cobert per a la pràctica esportiva a l’hivern.
- La utilització en determinades condiciones d’espais oberts o pistes per l’esport per determinats grups o col•lectius, de vegades es converteix en font de conflictes entre els participants i els veïns de l’entorn (parcs, pistes vermelles, places…).
aspectes d’oportunitat o propostes:
- Promoure una xarxa integrada de les activitats culturals, de lleure i esportives que es porten a terme des dels diferents espais (escoles, entitats, associacions de veïns, casals, serveis…).
- Afavorir més oferta cultural, d’esports i de lleure: cine, circuits de música amb joves, teatre, contes, monòlegs, rocòdrom, pistes o espais per a la pràctica de l’esport aprofitant el què hi ha (parcs, escoles, equipaments..)
- El Fòrum com oportunitat: per activitats i iniciatives de les entitats del barri, com un espai d’intercanvi cultural “és de la ciutat, però també el podem aprofitar nosaltres…”
- Sobre la promoció de l’esport, fins ara s’han recollit propostes referents a millora d’instal•lacions (Camp Municipal de Futbol Maresme, pistes i espais oberts…), construcció d’un pavelló cobert i establir la possibilitat d’utilitzar els espais esportius dels centres escolars.
- Quant a la utilització de l’espai públic per grups o col•lectius es recull la proposta de fomentar un ús responsable i compartit, “no tan sols per un grupet que monopolitza el lloc”.
- D’altra part, a través de les enquestes fetes al mes de maig al carrer s’han pogut recollir aquestes valoracions entorn de les activitats que als entrevistats els agradaria fer sense sortir del barri.
o Activitats esportives: com ara esports en general, esport per als nens (en parcs o equipaments…) o esports específics (escalada, skate, patinatge, esports aventura…), itineraris preparats per a caminar la gent.
El esports per als nens i els esports específics són les activitats que consideren amb menys possibilitats de practicar-les al barri.
o Activitats recreatives / culturals / lleure / oci: passejar pel parc, cinema, teatre, festes populars, oci nocturn….
Excepte passejar pel barri, pels seus parcs i espais oberts…, els entrevistats troben que és difícil poder tenir altres activitats lúdiques en el barri.
o Activats socioeducatives: esplais infantils, casal per a joves, cursos per a diferent gent, activitats associatives…
Es considera que manca reforçar en el barri tot aquest capítol, especialment per a la infància i adolescència.
reptes que es plantegen per a avançar:
Com promoure una dinamització cultural i esportiva al barri per a canviar l’imaginari de “barri mort” i que afavoreixi les relacions i la convivència entre els veïns i veïnes d’aquests barris.
1.2.3. àmbit sociosanitari (atenció sanitària, atenció a la salut mental, serveis socials, atenció sociosanitària….)
introducció
La salut entesa en el sentit més integral (psicofísic) i global, la salut com un procés de construcció durant tota la vida de la persona (en lloc de fer cura de la malaltia), un procés compartit (persona i professional) des de l’atenció primària, passant per l’atenció en salut mental, l’atenció en necessitats sociosanitàries, per promoure la prevenció i l’educació en hàbits saludables…, viure en salut per a tothom.
aspectes favorables:
- Millora progressiva de l’atenció sanitària gràcies al nou CAP: incorporació d’especialistes, visites al domicili, urgències, servei de mediació intercultural…, bon servei, bon tracte…
- Existència d’equipaments sociosanitaris al barri: presència del Fòrum com centre sociosanitari amb l’Institut Municipal de Psiquiatria, atenció a persones amb disminució o discapacitats.
- Coordinació entre serveis per afavorir una millor assistència sociosanitària: especialment per a gent gran (ingressos en residències – llarga estada i curta estada-, ajuda sociosanitària, accés a centres de dia..), suport als cuidadors familiars (xerrades formatives, ingressos Respir per als familiars de la persona malalta…)…
- Existència d’una línea de treball comunitària amb la població: amb orientacions a grups específics, xerrades…, amb la idea de recolzar l’autonomia i corresponsabilitat de les persones en la seva salut (dones, gent gran, cuidadors familiars…).
- També treball de coordinació amb altres professionals d’altres àmbits en accions conjuntes: especialment centres d’ensenyament – Pla Educatiu d’entorn- ), Escola d’Adults, dinamitzadors dels Casals de Gent Gran, Centre Cívic, Biblioteca, Càrites, Parròquies, entitats i associacions de veïns… Es treballa també amb serveis i equipaments de l’entorn per donar més cobertura (Poblenou, St. Adrià…)
- Recursos, Projectes i programes en marxa:
o Des del CAP: els propis del CAP com atenció domiciliària, programa “Salut a casa” amb visites domiciliàries, orientació en les voluntats anticipades pels usuaris, orientació per a la rehabilitació a casa, accions de salut comunitària (xerrades, orientacions…), Salut i Escola, col•laboracions amb l’equip municipal de Salut Comunitària, programes preventius (tabac, diabetis, control de càncer de mama, prevenció per a la gent gran…)
o Recursos sociosanitaris: programa “RESPIR” (estades temporals fins l’ingrés definitiu en residència), teleassistència, ajudes a domicili, assistència de treballadores familiars, àpats a domicili per a gent gran, de farmàcia gratuïta, préstecs ortopèdics (cadires de rodes, crosses…), audiòfons, odontòleg, ajudes econòmiques, beques de menjador (escoles), suport en la tramitació d’ingressos residencials, psiquiàtrics, suport a espais sociosanitàris: casals de gent gran, Casal infantil “El Vaixell”, Comissió de Pares i Mares del Casal Infantil ‘El Vaixell’, esplai Sant Paulí.
aspectes que preocupen, limitacions o necessitats:
- El CAP s’ha quedat molt petit en recursos i per manca d’espai per als professionals, per a incorporar millores i especialitats, per a atendre a les persones sense massificació… Es percep també com una conseqüència de l’augment de la població al barri. Encara està per solucionar la doble ocupació de l’edifici: pel CAP i per una entitat del barri, així com millorar la coordinació de la Unitat bàsica de c/ Paraguai-Perú…
- Encara manquen aspectes importants de l’atenció sanitària:
o augmentar els professionals per a l’atenció directa als veïns/es (a l’equipament, a domicili…). Moltes vegades la percepció es de col•lapse. Això impedeix aprofundir en més actuacions en salut comunitària per manca de recursos humans i de temps de dedicació.
o millorar les dinàmiques de comunicació entre el Centre / professionals i la població.
o ampliar urgències nocturnes.
o més cobertura d’atenció en salut mental, especialment de persones més aïllades
o no existeix C.A.S (Centre d’atenció i seguiment de pacients amb problemes amb les drogodependències)
o determinades especialitats (pediatres, -regulars i d’urgències- ginecòlegs, odontòlegs, podòlegs, rehabilitació…).
o seguiment i orientació específiques per a les mares amb fills petits (0- 9 mesos, o fins 3 anys), especialment per a mares joves i/o immigrades, per a millorar la cura de mares i fills.
o manquen recursos professionals per una atenció més integral en situacions de maltractament (dona, infància, gent gran…)
o augmentar el recurs de mediació intercultural per a una millora en l’atenció dels immigrants.
– … I aspectes importants de l’atenció sociosanitària:
o atenció sociosanitària domiciliària per a la gent gran així com acompanyaments per a les tasques diàries (ajuda en casa, petites reparacions, desplaçaments al metge o per papers…). Especialment en dones de 65 i + anys que està vivint soles amb certa dependència.
o connectar la gent gran amb el barri (casals, persones grans que viuen soles…).
o aprofundir en el suport, l’orientació i descarrega dels cuidadors familiars.
o suport per a persones amb discapacitats.
o serveis d’atenció per a les persones amb altres situacions problemàtiques (familiars, precarietat, famílies sense recursos, exclusió, suport per a l’autonomia i la inserció laboral de discapacitats físics i psíquics…)
o donar més agilitat en els protocols d’actuació conjunta, en els casos de necessitat d’atenció sociosanitària urgent.
-… I manca d’equipaments: centre de salut mental al barri, residència geriàtrica, centre de dia per a gent gran (el més proper està en un altre barri de l’entorn, el transport diari corre a càrrec de l’usuari), rehabilitació, atenció a drogodependències…
- Des dels professionals s’apunta la importància de que els veïns i veïnes prenguin un paper més actiu i de corresponsabilitat sobre la seva salut: en aquest sentit es comenta la manca de cultura sanitària i de autocura per part dels usuaris del servei sanitari (alimentació, hàbits i comportaments no saludables), sobre els problemes entorn de la medicació (abús de la automedicació, no compliment dels tractaments…), ús inadequat dels recursos sanitaris per part dels usuaris: especialment dels serveis d’urgències, més freqüent des de la població immigrada (per no comprensió o desconeixement dels circuits, diferències culturals…).
- Això té que veure amb els principals motius o demandes d’atenció sanitària, ens comenten que gran part són per malalties relacionades amb la vida quotidiana, basades en un ús inadequat o abús del cos o d’aspectes no saludables o manca de pràctica d’hàbits saludables:
o dietes o hàbits alimentaris inapropiats
o mal ús en l’administració de la medicació, o abús de l’autoprescripció…
o no seguiment o seguiment inapropiat de les indicacions dels professionals.
o malalties o trastorns crònics associats a problemes del cor, del colesterol, osteoarticulars (dels ossos, músculs i de les articulacions…).
- També es troben amb trastorns associats a col•lectius específics: dels joves (depressió), de les dones (sobrecarrega, depressió i altres trastorns psicològics), dels cuidadors familiars (problemes de l’esquelet, psicològics, estrès per sobrecarrega…) o dels immigrants (per sobrecarrega a causa de treballs més físics i precaris, psicològics per dificultats d’adaptació, dol encobert, problemes d’higiene per sobreocupació de les vivendes…)
- Caldria donar suport i acollida a la població immigrada pel coneixement de la nostra cultura sanitària i sociosanitària: per a la documentació, per a la comprensió i seguiment dels tractaments, pautes i codis, pels protocols d’ajudes i demandes de recursos… Igualment, per als professionals, afavorir el coneixement de les diferents cultures presents en el territori per a comprendre les problemàtiques que se’ls plantegen.
- Caldria millorar la coordinació entre els serveis (sanitaris i sociosanitaris, recursos, equipaments…) per a afavorir una atenció més integral i un aprofitament del què hi ha.
- Des dels veïns / veïnes es demana millorar la informació i comunicació per part dels professionals sobre l’assistència, el itineraris a recorre (tramitacions, accés a proves, especialistes…) i sobre els recursos sociosanitaris.
aspectes d’oportunitat o propostes:
- Educació en la salut i per a la prevenció: a les escoles i altres àmbits (famílies, col•lectius específics – gent gran, cuidadors familiars, joves, immigrants…), insistint en l’autocura i en la discriminació de què depèn d’ells (hàbits i comportaments saludables…) i què han de considerar per anar al metge, amb cursets, xerrades, activitats… (alimentació, anti-estrés, rel.laxació, respiració, dinàmica del cos, l’ús apropiat dels medicaments, educació sexual, orientació i tractament per abús de substàncies addictives…). Consideració de la salut com un element transversal present en altres pràctiques: esport, ensenyament, cultura, laboral, territori, habitatge, mediambient…
- Més protagonisme de les entitats i associacions: com espais de trobada per a la promoció i millor comunicació d’aspectes de salut, en col•laboració amb els serveis sanitaris i sociosanitaris. Es comenta especialment el treball amb famílies, AMPAs i associacions de veïns, grups de dones, col•lectius d’adolescents…
- Augmentar la cobertura sanitària i sociosanitària, considerant una distribució equilibrada: salut mental, rehabilitació, ajudes a domicili, residència geriàtrica i centre de dia al barri. En aquest sentit, s’apunta que en la millora de l’assistència (especialment sociosanitària) caldria cercar cert equilibri entre les dues poblacions, davant la percepció de la població autòctona d’aconseguir menys beneficis socials que els nouvinguts.
reptes que es plantegen per a avançar:
- Com millorar la cobertura i rentabilitzar els recurs i equipaments propis i de l’entorn davant de la complexitat actual dels barris del Besòs: increment de població, de demandes i de diversitat de necessitats.
- Com incorporar a la ciutadania a un rol o actitud més actius (des de les mateixes persones, des de les seves entitats i associacions…)
- Com incorporar el valor de la interculturalitat, comprendre / acollir les diferents cultures des de la vessant de la salut.
1.2.4. àmbit laboral
introducció
El treball com eina de desenvolupament de la persona i de la seva vinculació al seu entorn. Aquest àmbit tracta de les nostres capacitats i recursos, personals i del territori, per a millorar i enfortir l’ empleabilitat dels nostres veïns i veïnes.
aspectes favorables:
- En el barri hi ha potencial humà important amb edat de treballar (dones, joves, immigrants…).
- Tenim determinats recursos per a l’empleabilitat dels veïns/es: espais de formació laboral (Escola d’adults…), espais d’orientació laboral (Punt d’informació), entitats d’inserció laboral (CíVIC, Femarec, Gedi)…
aspectes que preocupen, limitacions o necessitats:
- Es detecta mancança de cultura del treball: sembla que molta gent que cerca treballar no té motivació ni hàbits per preparar-se i formar-se en algun ofici, més aviat busquen la immediatesa per obrir-se camí laboralment.
- Hi ha certa accessibilitat a la formació laboral, però encara manca molt més (més oferta i diversitat, programes específics, projectes d’autocupació…), sobretot considerant la possibilitats i oportunitats reals d’ocupació, d’oferta de les empreses… perquè la gent es quedi aquí, trobi oportunitats en el barri i a les zones d’influència i no hagi de marxar a viure a un altre barri…
- les situacions de determinats col•lectius per a l’accés laboral i facilitar així la seva integració social: dones, joves, persones amb discapacitats…
aspectes d’oportunitat o propostes:
- Enfortir el “valor del treball” en tota l’etapa evolutiva de la persona, des dels diferents àmbits d’influència del barri: associacions, família, serveis públics (escola, serveis sanitaris, serveis socials…), com un element bàsic en el desenvolupament de la persona i de la participació en la societat.
- Promoure el suport i orientació des de l’etapa de l’institut per l’accés laboral no tan sols des de les escoles, sinó des d’altres agents del barri: serveis, entitats, xarxa d’agents econòmics (botigues, empreses, bancs…) per facilitar l’experiència i millorar les competències laborals…
- Impulsar la promoció laboral en el barri, juntament amb la promoció i dinamització econòmica: més programes de formació i inserció laboral.
- Suport en l’accés laboral a col•lectius amb més dificultats (familiars, minusvàlids, per gènere, per edat…)
reptes que es plantegen per a avançar:
- Potenciar les capacitats i el potencial laboral dels veïns / es del barri, de les seves iniciatives per fer més dinàmic aquest barri.
- Veure com s’aprofita la nova diversitat de població i la nova àrea de desenvolupament amb la incorporació de les noves tecnologies.
1.2.5. la convivència
introducció
Com podem millorar i ampliar una bona relació entre totes les persones que viuen als barris del Besòs. La convivència té un caràcter transversal, està present en la major part de les accions que realitzem dia a dia: a l’escala on vivim, a l’escola, al carrer, als parcs i places, als comerços, si treballem aquí… Per aquest motiu si existeix bona convivència, és possible fer coses junts, compartir, participar, treballar junts, afavorir la cohesió social, i … fer projectes junts.
aspectes favorables:
- El caràcter de proximitat dels veïns /es: en general, la gent és molt propera, oberta, facilita l’apropament, sovint es troben pràctiques d’intercanvi i de bon veïnatge.
- En general, hi ha una bona convivència al barri, malgrat les actituds i actuacions de determinats grups, clans o persones.
- “Ambient popular”: encara es pot trobar grups de persones xerrant pel carrer saludant-se i parant-se a xerrar…, en certes zones es veu molta vida al carrer…
- la diversitat de gent i multiculturalitat que hi ha al barri, de moltes procedències, incloent els nous veïns.
aspectes / accions que afavoreixen la convivència:
- Les millores del barri (serveis, més atenció sanitària i recursos socials, altres recursos, transports…) disminueixen les tensions i faciliten la convivència.
- Espais on es fa una tasca socioeducativa en valors, en conviure: els casals, el centre cívic, el esplai, la JOC…, etc. “Quan els nens participen d’algun d’aquestes espais se’ls nota en el seu fer i en la seva forma de relacionar-se”.
- Promoure la cultura de con-viure i compartir, primerament donant exemple: activitats “amb” les persones del barri i incorporant als nous veïns/es.
- Més inversió en prevenció y cohesió social.
- Afavorir més presència policial.
- L’existència d’espais de trobada, formals i informals, com per exemple:
El carrer, la Rambla Prim, Centre Cívic, l’Escola d’Adults, Casals (infantils, juvenils o de gent gran), El Centre Comercial Diagonal – Mar (faria d’espai central), Escoles, Entitats / associacions (As. Veïnes/es, AMPAs), Locutoris …
La Rambla Prim facilita la trobada de les persones, també la realització d’actes festius…
Trobades religioses: “Misa Rociera” i “Misa de los Pueblos”, l’Església / parròquies …els Oratoris musulmans…
Per a homes: el lloc dels ocells, petanca, casals de gent gran, els bars…
Per a dones: el mercat, les botigues, el Centre Cívic, les AMPAs, l’Escola d’Adults, l’entorn de la parròquies…
- Fer activitats festives i lúdiques compartides, al carrer, espais oberts o en espais tancats.
- Canals / suports d’informació i comunicació a l’abast de tothom: la bústia, l’entorn veïnal (associacions, veïns, escala…), el Centre Cívic, el CAP, l’entorn familiar, l’entorn escolar, els espais de trobada tipus casal (gent major, nens…), les botigues del barri (en major mesura que el mercat…).
aspectes que preocupen, limitacions o necessitats:
- El plantejament i disseny del barri (veure apartat de Territori) no potencia la identitat comuna en el barri ni permet un espai central de trobada, encara que es compensa una mica amb el eix de la Rambla Prim.
- La d’identitat comuna i de sentit de pertinença: molta gent de “tota la vida” ha marxat i els que arriben no es fan seu el barri, no se’l senten seu. L’organització veïnal continua dividida, tampoc la nova àrea facilita la relació amb la resta, “sembla com un bolet al costat de nosaltres”.
- La possibilitat de manca de cobertura o saturació dels serveis o recursos: no preveure l’adaptació a les noves realitats, de la nova creixent població (barri, escola, salut, serveis socials, habitatge, laboral, altres serveis…). Percepció de desequilibri en la distribució de recursos i ajudes, a favor dels nouvinguts i en detriment de la població autòctona.
- La quasi inexistència de llocs /espais de trobada i d’activitats específics per a adolescents i per a joves: per aquesta mancança moltes vegades es fa un ús inadequat de l’espai públic, fins i tot arribant a l’incivisme.
- Preocupa que la nova immigració que està arribant al barri esdevingui guetos dintre del barri.
- Preocupa la manca de responsabilitat cívica, la manca de respecte cap a les persones, cap els espais comuns (incivisme, manca de neteja, trastos pel carrer, música molt forta, discussions, manca de cura dels espais verds…)
- La percepció d’inseguretat: tant des dels veïns i veïnes com des dels propietaris de les botigues és una referència molt general, no només en inseguretat personal (segons es comenta més per les nits i a la sortida de les estacions del metro) sinó també en qüestió de robatoris a persones i establiments. Juntament amb aquesta referència, també es recull la percepció de que no s’està fent prou per donar la protecció necessària.
- Les desigualtats culturals i socials que provoquen exclusió: actualment encara hi ha al barri col•lectius “que van a la cua”, situacions precàries, problemàtiques familiars… Sembla que la inversió educativa i de suport social no és suficient.
aspectes / accions que no afavoreixen la convivència:
- Les dificultats de relació des de fa anys entre paios i gitanos.
- Les dificultats de relació entre les famílies que varen venir a viure a aquests barris per pròpia voluntat (dels anys 60) i famílies que varen venir aquí reallotjades posteriorment en habitatges de protecció oficial, des d’altres llocs de la ciutat (amb altres característiques econòmiques, culturals, d’hàbits…).
- La manca de relleu generacional i d’articulació del teixit associatiu: no facilita un teixit social més fort, més obert a noves realitats, noves problemàtiques, la integració de noves veus i perspectives… la canalització de tot això des de la participació… aquesta feblesa no afavoreix la convivència.
- La manca de capacitat per a conviure i relacionar-se. Es percep manca d’educació cívica en el barri, juntament amb un predomini de la cultura materialista i del diner fàcil (a vegades amb activitats delictives). Això és un cultiu molt favorable per a la resolució de conflictes de manera violenta… i això els nens ho veuen i ho absorbeixen fàcilment.
- l’apropiació restringida i inadequada de l’espai públic per part de certs grups, clans, veïns: parcs, placetes, jardinets entre blocs, places, pistes vermelles, determinats carrers…, a vegades amb certa demostració de violència. Donen inseguretat i por a la resta del veïns / veïnes.
- L’actitud xenòfoba de certa gent: tensions, rebuig i por entre “diferents grups culturals” (paios, gitanos, llatins, pakistanesos…). El rebuig del diferent, el percebre’l com una amenaça o perill i no com símbol de riquesa. Genera violència i dificulta la convivència. “Pot ser que els immigrants restin apartats de la resta del barri, però tampoc se’ls posa gens fàcil per la nostra part…”.
- Les condicions, en certs casos abusives, d’accés a la vivenda, especialment pels immigrants (“pisos – patera”), moltes vegades contribueixen a crispar la convivència entre el veïnatge.
aspectes d’oportunitat o propostes:
- Per a facilitar la integració entre els qui ja hi vivim i els que van arribant, cal fer esforços per les dues bandes: una acollida per la nostra banda, però per l’altra també una intenció i voluntat d’incorporar-se.
- Promoure la convivència entre les persones de diferents ètnies i procedències en el barri, per a disminuir la violència i les activitats delictives. Es proposa una actuació estratègica (pla) global en el barri d’acollida i integració de la població nouvinguda.
- Enfortir la xarxa associativa i comunitària per a cercar solucions als problemes que es vagin plantejant de manera co-responsable.
- Incorporar o promoure la figura de l’interlocutor per a aquells grups o col•lectius no organitzats socialment.
- Promoure espais de treball conjunt (serveis i ciutadania): treball amb joves, al voltant de la convivència i el bon veïnatge.
- Promoure al barri un lleure i oci alternatius, socioeducatius… pels joves, pels adults… que ajudi a sortir de l’imaginari de barri aïllat i dormitori, que faciliti la trobada i el coneixement entre diferents col•lectius.
- Fer front a la percepció d’inseguretat, de violència i les activitats delictives en el barri, a través de més control policial o amb altres mesures (prevenció, mediació, educació comunitària…),
- Incorporar mitjans propis de comunicació i informació del barri:per a contribuir a aquesta identitat comuna que ara no es té, per a facilitar l’intercanvi…, cal millorar la comunicació i difusió sobre tot el què s’està fent al barri (en termes comunitaris) perquè tots puguin gaudir-ho i compartir-ho: activitats socioeducatives, culturals, esportives, lúdiques…
- Com canals d’informació i comunicació es proposen: des de les entitats o serveis, les comunitats d’escales com uns bons altaveus per a canalitzar i distribuir la informació i la comunicació, també els establiments del barri… Amb suports tipus radio de barri, revista de barri, panells informatius en diferents espais d’ús quotidià…
reptes que es plantegen per a avançar:
- Promoure un barri amb identitat pròpia i sentit de pertinença, d’orgull pel barri, on s’integrin les diversitats culturals, amb valors de convivència i de fer amb “l’altre” (no contra l’altre).
- Promoure una xarxa associativa cohesionada i proactiva, un barri on la gent es coneix, coopera, participa i es corresponsabilitza davant d’els actuals reptes de convivència.
- Fer front i veure com s’assimila l’impacte degut al ràpid augment de població diversa (en origen, en cultura, en formes de fer, de relacionar-se…).
1.3.1. dimensió de desenvolupament local
introducció
Els actuals actius d’aquests barris i les seves oportunitats amb les capacitats, iniciatives i voluntats de les persones que hi viuen, promovent un desenvolupament equilibrat, tant econòmic com social.
aspectes favorables:
- Existeix un potencial de creixement laboral i de promoció socio econòmica gràcies a la remodelació del barri i la zona d’influència (22@, Diagonal Mar…).
- Existència de diversitat i pluralitat de petit comerç en els barris del Besòs. Es destaca que està ben assortit de petites botigues on anar a comprar (sobretot alimentació i bars).
- Existència d’espais d’organització per als comerciants en determinades zones (Assoc. Comercinants Xavier Noguès, Assoc. Comerciants Barris del Besòs, Assoc. Concessionaris del Mercat del Besòs).
aspectes que preocupen, limitacions o necessitats:
- Que el Besòs es quedi com un barri aïllat, perifèric i marginal.
- Els comerciants plantegen la necessitat de revitalització de les seves associacions i de suport per a la dinamització dels seus associats i del petit comerç en general al Besòs, sobretot davant la percepció d’ “amenaça” que els suposa l’existència del Centre Comercial Diagonal Mar, espai comercial que segons indiquen, els ha fet baixar força les vendes, “no tot és més barat allà sinó que les tècniques de màrqueting que tenen son molt més potents…”. La nova àrea de desenvolupament cap a la platja / Avinguda Diagonal no es veu com una oportunitat de creixement i dinamització per a aquests barris del Besòs.
- La inseguretat: alguns comerços són objecte de robatoris i els preocupa la impotència de no poder protegir-se degudament. En alguns casos, a més està la impunitat, alguns autors d’aquests robatoris creuen “la frontera” de Sant Adrià, s’han vist productes robats en els “mercadillos” ambulants d’aquesta “frontera”.
- La venda ambulant: localitzada al voltant del mercat i en hores concretes. Consideren que els perjudica molt.
- Preocupa que no s’aprofiti en l’àmbit del comerç la riquesa de la diversitat cultural que s’està produint en el barri i que es visqui de manera negativa i entrin en conflicte els diferents col•lectius.
- Manca d’articulació entre els botiguers autòctons i dels botiguers nouvinguts.
- Les relacions amb els nouvinguts amb botigues: percepció de manca d’interès d’integrar-se en les associacions de comerciants ja establertes de botiguers autòctons, de participar en les seves accions, “semblen un mon apart, van a la seva…”. Així mateix, també es destaca la percepció de que als botiguers immigrants se’ls aplica una regulació (permisos, impostos…) més benèvola que als autòctons.
- Mancança de serveis de proximitat (serveis per a les persones, per a les famílies…) com una possible oportunitat d’ocupació laboral.
- Manca de previsió, respecte i consideració per als comerciants – també per als veïns /es – propers a les obres obertes des de fa temps al voltant de c/ Alfons el Magnànim per part dels que dirigeixen aquestes obres: el mal estat dels carrers, la brutícia, rates, les rases obertes, la falta de zones de pas adequades i segures per a les persones…
aspectes d’oportunitat o propostes:
- Realitzar un plantejament estratègic pel desenvolupament econòmic i comercial dels barris del Besòs, dins el marc del PDC Besòs, amb la participació tant de persones autòctones com nouvingudes, que tracti temes com: comunicació i associacionisme, compliment de la normativa, prospecció del mercat, noves oportunitats…
- Promoure un suport en dinamització comercial del petit comerç i reforçar /revitalitzar l’associacionisme dels comerciants, per la seva pròpia supervivència i per a fer front a la competència del Centre Comercial i a les noves realitats del barri. Plantegen que aquest suport es podria donar des de l’administració, des d’alguna de les línies que tinguin per a promoure el petit comerç o en aspectes tals com marketing, dinamització comercial, promoció del petit comerç… Fins i tot s’apunta la possibilitat de contar amb una persona (de caràcter tècnic) com a suport per aquesta dinamització.
- Millorar la relació entre els associacions de comerciants amb la resta dels comerços (de nouvinguts) i amb el teixit associatiu.
- Reforçar la seguretat per protegir el petit comerç.
reptes que es plantegen per a avançar:
- Que s’aprofitin les oportunitats de desenvolupament, creixement econòmic i diversitat que es donen en el barri i el seu entorn o que es poden donar a partir d’ara amb aquest PDC Besòs. Que el Besòs no es quedi com un barri aïllat, perifèric i marginal.
2. organització social
introducció
La major o menor capacitat per a avançar en canvis i transformació depèn en gran mesura de les xarxes socials que existeixin en un determinat territori, de la fortalesa de les relacions de confiança, d’intercanvi, de suport que existeixin entre les persones que allí hi habiten. En definitiva del “capital humà” tan important, fins i tot de vegades més, com la inversió econòmica que s’hi pugui fer.
Per això, per a avançar en projectes de transformació, és important una organització social forta, que permeti a les persones desenvolupar-se elles mateixes i desenvolupar el seu entorn.
aspectes favorables:
- Existència d’associacions i d’entitats al barri: de veïns/es, al voltant de la temàtica de l’habitatge i dels equipaments o d’alguna zona del barri, de l’educació, culturals, de dones, de gent gran, de comerciants.
- Molta d’aquesta xarxa és fruit de l’esforç i de lluites veïnals per aconseguir millores per als barris, dels veïns i veïnes que varen venir als anys 60 i 70.
- Existència de certs grups o col•lectius d’immigrants: pakistanesos, equatorians, marroquins….
- Existència d’espais de treball conjunt o de col•laboració entre entitats i serveis.
aspectes que preocupen, limitacions o necessitats:
- Es percep un sentiment de col•lectivitat molt fragmentat, “cadascú fa una mica la seva”.
- Moltes entitats i associacions segueixen amb les mateixes dinàmiques de fa molts anys, el barri ha canviat, s’ha tornat molt més divers, amb altres problemàtiques més complexes on cal un altre abordatge, més des de la cooperació i l’intercanvi.
- Es detecta un teixit associatiu, especialment veïnal, amb manca de relleu en les seves estructures d’organització i generacional, manca de canvis en les seves formes de fer i de relacionar-se, de nous interlocutors, més plurals i amb incorporació de més veus….
- Actualment, en general, la implicació i la participació de la gent al barri es baixa, hi ha molt desconeixement de l’altre. Es comenta que sempre són els mateixos els que estan en els mateixos llocs “tirant del carro i això es molt cremant”.
- La participació jove no troba lloc ni joc entre l’associacionisme tradicional del barri.
- Manca la participació i l’associacionisme d’altres col•lectius: joves, dones, immigrants, veïns /es no associats…
- Amb alguns col•lectius o comunitats és difícil trobar interlocutors per a facilitar la seva participació en aspectes i dinàmiques del barri: adolescents, comunitat gitana, llatins…
- La col•laboració entre entitats i serveis de vegades és difícil per a combinar els horaris d’uns i d’altres o no cansar-se amb tantes reunions.
aspectes de oportunitat o propostes:
- Afavoreix l’organització social l’existència de projectes comuns que interessin a la gent, que l’engaxin…
- La confiança d’uns cap els altres, el coneixement del que es fa…
- Renovació, revitalització, donar pas a gent molt més proactiva… en les entitats.
- Donar suport i reforç a iniciatives i projectes participats.
- Compartir esdeveniments culturals, de festa, participant en l’organització.
- El treball coordinat, activitats compartides amb la implicació de gent d’entitats i no associada, obertes a tothom que vulgui participar… “organitzar activitats tots plegats, sense divisions ni protagonismes”.
reptes que es plantegen per a avançar:
- Consideració de la participació com un eix clau per engegar iniciatives i projectes de millora pels barris. En definitiva, com superar totes aquestes fragmentacions i divisions, i motivar als nostres veïns /es a compartir i participar com a motor d’aquests barris.
Esta entrada fue publicada
el Jueves, 19 de Octubre de 2006 a las 9:16 en la categoría El Besòs Barcelon, General, participación ciudadana, planes sociales.
Puedes sindicarte a esta entrada mediante el siguiente hilo RSS 2.0.
Puedes comentar o hacer trackback desde tu blog.
Envia por correo electronico
Jueves, 19 de Octubre de 2006 a las 9:16.
¿No pensáis que es el momento de ampliar los encuentros “físicos” sobre el terreno (las reuniones de quienes tienen la suerte de poder asistir) con un diálogo también fructífero via internet? Me haría ilusión, y a un grupo de compañeros y vecinos que, al tiempo, asistimos a clases de Internet en un centro del barrio. Es una idea. Saludos
Jueves, 19 de Octubre de 2006 a las 9:16.
Siento haber tardado tanto en contestar a vuestra propuesta de diálogo vía internet. He trasladado vuestra propuesta al grupo comunitario (espacio de encuentro mensual, todos los primeros lunes demes, abierto a vecinos, representantes de entidades, servicios etc de los barrios del Besòs) y ya os podemos decir que toda la gente está al corriente de vuestra propuesta y que por lo tanto el foro queda inaugurado…Espero que podamos iniciar un intercambio de ideas, opiniones y propuestas por esta vía sobre temas relacionados con el plan comunitario del Besòs. Por cierto, en qué centro del barrio estas haciendo las clases de internet?
Un saludo!
Esther Benedet
Técnica del Plan de Desarrollo Comunitario del Besòs
Jueves, 19 de Octubre de 2006 a las 9:16.
Comparto plenamente la opinión de Servando. Hay que aprovechar y potenciar si cabe, la participación “on line”. Estoy seguro de que un gran número de personas no pueden asistir a más reuniones del Pla Comunitari por incompatibilidades horarias.
Saludos