forum ribera besós

Del paper institucional en la crisi urbana, i dels
okupes com a boc expiatori

Sr Jordi Hereu:

Les que encara intentem viure a Barcelona,
experimentem en la nostra pell i quotidianament la
crisi de la ciutat. Una crisi que és suma de moltes.

Crisi d’habitabilitat, deguda al sangrant preu de
lhabitatge. Crisi del vincle social, per la
privatització mercantil i/o seguritària de lespai
públic. Crisi de la pluralitat democràtica, deguda a
lanorreament de tota societat civil autònoma.

Vostèsabrà, esperem, si les conseqüències daquestes crisis
seran sostenibles no ja per a les persones que les
patim, que li assegurem per avançat que no, sinó per
al propi model que vostè representa. Voste sabrà a qui
o a què li aplana el camí.

De moment, tira pilotes fora, i si el 2006 fou
declarat lany de lincivic per aquell alcalde que era
capaç de montar raves brasileres enmig de la via
pública, per a vergonya de tots, el 2007 sembla
haver-se declarat lany de lokupa per un consistori
finançat en un 30%?- per lactivitat constructora i
immobiliària.

En tot cas, Barcelona ja és més acollidora pels
negocis i els turistes que pels seus propis habitants.
El malestar quotidià creix, però ja fa temps que la
resposta institucional és, cada vegada més, recórrer a
la distorsió mediàtica i la via punitiva. I Senyor
Hereu, culpabilitzar a lokupa ferotge de tots els
mals de la ciutat, a part de ser una falsedat tan
evident que fa vergonya desmentir-la, pot provocar el
mateix efecte que quan el vell Dictador titllava de
comunista a tota oposició al seu règim.

Però algunes persones, col.lectius i entitats, ens
neguem a aceptar aquesta práctica
del boc expiatori, que busca desviar la atenció dels
veritables problemes que patim a la ciutat, i amagar
qui en són els seus responsables reals:

1) A Barcelona, el dret a lhabitatge és un miratge.
Cada any, el preu dels pisos augmenta quatre vegades
més que el poder adquisitiu. La mitjana del preu de
lloguer és de 887 euros mensuals, mentre el salari
mínim no arriba a 600 i el 57% de la població en cobra
1.000 o menys. Hi ha 80.000 habitatges abandonats,
però en els últims anys 200.000 persones han hagut
dabandonar la ciutat. Les entitats bancàries
augmenten en un 100% els seus beneficis anuals gràcies
a les hipoteques i als negocis immobiliaris, mentre la
població destina més de la meitat del salari a
sufragar una necessitat bàsica com és la casa. Mentres
els desnonaments i el relloguer dibuixen una realitat
habitacional pròpia de la postguerra, sexpulsen veïns
dels barris perquè shi facin pisos de luxe,
apartaments per a turistes, oficines o
grans centres comercials.

Mentrestant, Senyor Hereu, lAjuntament, amb els
diners de tothom, es dedica a finançar grans
infraestructures i plans urbanistics innecessaris i
contraproduents, i
a sobre ho celebra -conjuntament amb La Caixa i La
Vanguardia, sembleu el triumvirat metropolità – amb
trobades internacionals despeculadors. A més,
condemna aquelles persones que, per necessitat o com a
forma de lluita social, fan efectiu el dret a
lhabitatge per la via directa. Així com menysté,
minoritza i desestima les recents movilitzacions per
un habitatge digne, creixents a lúltim any i
protagonitzades per un espectre ampli i plural de la
població.

2) A Barcelona necessitem espais de sociabilitat i de
creació cultural alternativa en un context cada vegada
més restrictiu de lespai públic. Nombroses
associacions educatives, veïnals, culturals,
polítiques, o esportives estan tancant portes pels
preus actuals dels locals. En aquest context, els
centres socials okupats són a molts barris
part de la xarxa que fa possible la existència duna
societat civil independent dels partits polítics i del
mercat, que fa possible (altres maneres de) viure la
ciutat. Són punts importants de creació política,
social i cultural, i no 250 anti-sistema. Desenes
de milers de persones han utilitzat els centres
socials i han participat en mobilitzacions i actes
organitzats des dells. Si vostès prioritzen un ús
exclusivament
mercantil del carrer, si el tanquen amb un blindatge
securitari, si no hi ha espais per a desenvolupar una
vida social autònoma, a saber per on li sortiran les
fugues, Senyor Hereu. Imaginem que no li agradaria que
es produissin a la francesa.

3) A Barcelona, les okupacions són una resposta lògica
al latifundisme urbà. Esdevenen reapropiacions
dedificis abandonats des de fa anys per grans
propietaris, empreses i administracions. Per contra,
el seu Ajuntament, dòcil als muntatges mediàtics
dictats pels neoconservadors locals (cas Veiret, per
exemple), i totalment servil als terratinents
metropolitans, sentesta a contraposar a aquell qui
okupa amb
el petit propietari o lhipotecat, quan la diferència
real és entre qui utilitza els espais per viure i qui
els utilitza per a fer negoci. Lokupació ataca lús
antisocial de lhabitatge, i no a lhipotecat que va a
comprar el pa. Potser pretén reformar les lleis
per a fer fora okupes (desallotjament-exprés) i de pas
desnonar hipoteques impagades? Sr Hereu, deixis de
declaracions populistes i caceres de bruixes. No ens
enganyem: sabem que lAdministració mai exercirà una
política redistributiva pel que fa la riquesa
immobiliària, i per tant lokupació despais
continuarà sent una pràctica totalment legítima.

Ens acomiadem no sense fer-li saber que ens
estranyaria molt una resposta seva. En tot cas, el que
ens interessa de debò és una resposta social.

Des dels barris de Barcelona, març del 2007

De moment els col.lectius que han firmat la carta a dia d’avui som:

Assemblea de Barri de Sants
Assemblea de Barri de Gràcia
Assemblea de festes majors alternatives de Vallcarca
Assamblea pel deret a l’habitatge de barcelona vdevivienda
Asamblea del centre social ocupat i autogestionat Ruinamalia
Associació Juvenil Tronada
Associació Nau21 del Poblenou
Associació Solidaria DAB, Papers i drets per tothom
Arquitectes Sense Fronteres Catalunya
Ateneu Popular de l’Eixample
Ateneu Popular de Vallcarca
Ateneu Rosa de Foc
Bisaucii. Col·lectiu urbà
Butlleti Setmanal Info Usurpa
Can Masdeu
Cercle Obert de Benicalap, Iniciatives Socials i Culturals de Futur (València)
Centre Social de Sants
Centre Social Autogestionat Can Vies
CSO La Bahia de Sants
Col•lectiu de Solidaritat amb la Rebel•lió Zapatista
Col•lectiu Maloka
Col•lectiu Red Activa
Conservas
Comissió de Festes del carrer Pere Martir de la Vil.la de Gràcia
Comissió de veïns de la Bordeta
El ataque de la basura radioactiva
Espai per la desobediència a les fronteres
Eure K (Associació d’activitats alternatives)
Kasal Jove de Roquetes
Kasal okupat i autogestionat Joan Berney de Terrassa
La Fera de Gràcia
La Torna (Ateneu Popular i Independentista de la Vil•la de Gràcia)
Masala (Periòdic d’informació, denúncia i crítica social de Ciutat Vella)
Miles de Viviendas
PHRP Madalenes
Plataforma pel Soterrament de les Vies i contra el Pla de l’Estació de Sants
Plataforma d’afectats i afectades en defensa de la Barceloneta
Plataforma de treballadores i treballadors En Construcció
Plataforma Salvem Vallcarca
Recursos per a l’animació intercultural (RAI)
Revista Illacrua
Revolta Global
Taller Contra la Violencia Inmobiliària i Urbanística
Universitat Pirata
Zitzania – Contrainfos

I firmes individuals, la més curiosa una barcelonina que viu a la Xina
que firma la carta.

Esta entrada fue publicada el Sábado, 5 de Mayo de 2007 a las 23:16 en la categoría Conflictos sociales, General, campañas, migración y cohesión social, participación ciudadana, planes sociales, planes urbanisticos. Puedes sindicarte a esta entrada mediante el siguiente hilo RSS 2.0. Puedes comentar o hacer trackback desde tu blog.  Envia por correo electronico