La ciutadania no ha restat pas callada durant els 4 anys precedents….
Salvador Clarós i Ferret
Grup de Patrimoni industrial del Fòrum Ribera del Besòs
Us faig arrivar un articlet que he enviat als mitjans sense cap esperança que es publiqui, per cert. Ve a tomb de la presencia que haurien de tenir els moviments socials i ciutadans en l’espai electoral. Perquè si és cert que ara li pertoca a la ciutadania anar a votar per triar els seus representants, no és menys cert que la ciutadania no ha restat pas callada durant els 4 anys precedents sinó que ha parlat i fort. Altra cosa és que li hagin fet cas.
Idees noves per a Barcelona
La tasca feta per moviments socials com el Fòrum de la Ribera del Besòs, que ha liderat la campanya per la recuperació del patrimoni industrial del Poblenou i en concret la preservació del recinte de Can Ricart, ha estat determinant en l’acció municipal dels darrers quatre anys. La seva visió crítica respecte del model de desenvolupament econòmic, urbanístic i cultural de Barcelona ha donat pas a accions d’alt contingut cívic i a un munt de propostes que defineixen una manera d’entendre la relació que hi ha entre la ciutat física i els seus habitants, on el patrimoni ve a ser la sublimació de la pertinença d’aquests a la ciutat.
“Un patrimoni únic, un futur brillant, un model de fer ciutat” és la llegenda amb la qual el Fòrum Ribera del Besòs encapçala els seus estudis i propostes. El que ha interessat i alhora ha preocupat és l’aposta per la ciutadania com a factor determinant del progrés, contraposat al concepte economicista de desenvolupament. El poder municipal, interpel·lat per l’afer Can Ricart ha reaccionat davant la tensió conflictiva que planteja sempre tot qüestionament, i li està costant reaccionar enfront la superació dels paradigmes, però la força de les idees es va imposant gràcies a l’esforç de molts. Són els conceptes forts de model de ciutat, lluny de la petita reivindicació local el que ha fet que Can Ricart, a més de la seva vàlua intrínseca, atresori un valor simbòlic de canvi, que encara ara pateix la inèrcia reaccionaria essent víctima d’un planejament que no dona plena solució al seu gran potencial d’oportunitat per a Barcelona i per als barcelonins.
Costa assumir el canvi, però els partits polítics en campanya electoral estan disposats a fer del conflicte virtut, perquè és evident que a l’entorn del conflicte de Can Ricart s’han plantejat tot un conjunt de qüestions que tenen a veure amb la ciutat. Els programes electorals recullen part de les idees fortes que s’han plantejat des del teixit ciutadà. No és paradoxal que el programa que ha distribuït el PSC mostri dues fotografies de Can Ricart, i reculli propostes com la de crear una polaritat cultural i de creativitat artística amb la reutilització de fàbriques. O la creació d’un museu social del treball com a centre d’interpretació de la ciutat industrial. La idea de fer un pla de protecció del patrimoni industrial, reclamat per les entitats ciutadanes, i rebutjada per l’ajuntament en diverses ocasions ha arribat finalment a fer-se realitat gràcies a la seva assumpció per part del Parlament de Catalunya. La reorientació del pla 22@ cap a un concepte més realista d’economia del coneixement però també amb la petita empresa auxiliar, creant sòl industrial de protecció i derivant la dinamització del districte econòmic cap a l’impuls de polítiques industrials i ciutadanes enlloc de la mera promoció immobiliària, són evidencies plantejades per sector ciutadà que tenen cada cop més penetració en els diversos àmbits de decisió social.
Ara toca que la resistència a assumir-les, pel fet de venir de qui venen, vagi sent superada amb altura de mires dels que governen i no deixi a mig camí projectes com el de Can Ricart amb solucions que només pretenen salvar els mobles però no aprofiten l’impuls de les idees de progrés.
Esta entrada fue publicada
el Lunes, 28 de Mayo de 2007 a las 15:43 en la categoría Conflictos sociales, General, Poble Nou, Política, Sociedad y Democracia, campañas, participación ciudadana, planes urbanisticos, pratimonio artistico e industrial.
Puedes sindicarte a esta entrada mediante el siguiente hilo RSS 2.0.
Puedes comentar o hacer trackback desde tu blog.
Envia por correo electronico