forum ribera besós

En esta casa habitan las personas que con el P.Paco, un cura de barrio, amigo de los pobres, han formado un grupo que se ayuda. El Jesús histórico, pensamos, se encontraría a gusto en él

A través de “Cristians en Diáspora” en el Forum Ribera del Besòs hemos conocido el tema, expuesto ampliamente en la última reunión del Forum, todas las entidades presentes asumieron adhirirse a la firma del documento. 17 personas que con el esfuerzo desde la carencia han construido entre todos un “lugar donde vivir” se ven amenazados de desalojo forzoso por el “propietario” del inmueble, la parroquia cercana de Sant Just i Pastor, que hace muchísimo tiempo se lo había cedido.

Resumen para nuestras “visitas internautas” de fuera de Catalunya:
El cura Paco, 74 años, de Ciutat Vella de Barcelona, convive -desde hace muchos años- con personas mayores que sin recursos viven en la calle y quieren rehacer sus vidas. Actualmente 17 personas forman una comunidad de pobres que se ayudan entre ellos y se autoadministran. La casa que habitan es propiedad de la parroquia de Sant Just i Pastor. Esta iglesia está regida en la actualidad por el teólogo Armand Puig (autor, entre otras valiosas obras teológicas, de una biografía de Jesús de Nazaret) y la prestigiosa comunidad de Sant Egidi, famosa por sus mediaciones en conflictos internacionales y ayuda a los pobres. Exigen al padre Paco y su gente que marchen de la casa para utilizarla para catequesis y otras actividades parroquiales. La superestructura jerárquica religiosa está a punto de aplastarles la vida a 17 personas que están logrando entre ellos el milagro diario de supervivir en esta “ciudad de los milagros”.

La Comunidad de Sant Egidi siempre llega entre nosotros a los espacios marginales y lumpen (Raval, Barceloneta, barrio de la Mina de Sant Adrià,….) de mano de la alta jerarquía eclesiástica y del poder político. Prueba de ello son las rehabilitaciones de “históricos” templos como sede de las comunidades de Sant Egidi y la facilidad conseguida para cesiones y subvenciones…. ¡que lo administren bien en favor de los pobres! Pero les exigimos que dejen crecer las experiencias vivas de quienes quieren seguir el modelo frágil y directo con y desde los pobres.

Parroquia Sant Just i Pastor. Su párroco, Armand Puig, es un especialista en Biblia, amigo del cardenal de Barcelona ¿Se sentiría cómodo el Jesús histórico entre oropeles? “¿Com és possible parlar del Jesús pobre de la bíblia sense tenir presents als pobres reals de carn i ossos?”

Carta dirigida por 40 entidades al cardenal de Barcelona, Director de Cáritas y párroco de Sant Just i Pastor

(la adhesión a la misma está abierta a las entidades que lo deseen)

Barcelona, 22 de novembre de 2007.

Sr. Bisbe de Barcelona, Lluís Mª.Sistach
Sr. Director de Càritas Diocesana de Barcelona, Jordi Roglà
Sr. Rector de la Parròquia de St. Just i Pastor, Armand Puig.

Benvolguts.

Les entitats que signem aquesta carta hem tingut coneixement del problema que en aquest moment pesa sobre Dit i Fet.

Amb la nostra adhesió a l’informe-relat adjunt, fem nostres les afimacions que s’hi contenen, i demanem:

1. Que des de les Institucions eclesials es tingui present la història i la vida de Dit i Fet, avalada per tants anys de treball social i arrelament al barri, i sobretot que es tingui present el sentit evangèlic que l’ha animat.
2. Que es tinguin presents també les seves demandes en relació a informació, transparència i diàleg, així com les seves propostes en relació al mateix local.
3. I en conseqüència que s’aturi el seu trasllad forçós de la seva seu actual cap a un altra domicili

Affms.

ACAT. Associació de cristians per l’abolició de la tortura
AMISI. Associació per la mediació intercultural i social amb immirants
Associació Araguaia. Amics del bisbe Pere Casaldáliga
Associació cultural Gabella-Centre obert compartir
Associació Heura
Associació Rauxa
Col.lectiu de Dones en l’Església
Col.lectiu Utopía Joan García Nieto. Baix Llobregat
Comunitat Cristiana Joan García Nieto. Cornellà
Comunitat de Maria Reparadora. Las Arenas, Vizcaya
Comunitat de Sant Salvador de Bellver.
Cooperativa l’Olivera. Vallbona de les Monges
Coordinadora contra la Marginació. Cornellà
Cristianisme Segle XXI
Cristians en Diàspora
Cristians pel Socialisme
Drapaires d’Emaús. Sabadell
Escolapis de la Mina
Fraternitat secular de Foucauld d’Espanya
Fraternitat secular de Foucauld de València
Fundació Acollida i Esperança-Can Banús
Fundació Arrels
Fundació Bayt al Thaqafa
Fundació Futur
Fundació Marianao. Sant Boi
Fundació P.Manel
Fundació Servei Solidari per la Inclusió Social
GOAC-HOAC.
Grup de Dones i Grup de Cultura de Can Serra. L’Hospitalet
Grup d’Investigació sobre l’Envelliment (GIE)-Parc Científic de Barcelona-UB
Hermanas de la Caridad de Sta. Ana. L’Hospitalet
Justícia i Pau de Barcelona
Justícia i Pau de Girona
Maristes del c. Corders
Parroquia San Carlos Borromeo. Madrid
Projecte Sostre
Religioses de la Companyia de Maria, Lestonac, de Casc Antic
Religioses Filipenses del c.Lincoln
Santuari Mare de Déu de l’Ajuda, Caputxins. Ciutat Vella
XAMFRÀ. Centre de musica i escena per a nens i nenes del Raval

“DIT I FET” ESTÀ EN PERILL

I

Dit i Fet es una associació situada al Districte de Ciutat Vella de Barcelona que modestament intenta donar resposta a una de tantes formes d’exclusió i marginació que hi ha al barri, la dels homes sols que viuen al carrer. Ara hi viuen 17 persones grans, majors de 65 anys, que havien estat malalts de les malalties socials pròpies de la vida al carrer. Va començar fa més de vint anys i en aquest temps hi han viscut i n’han format part més de 140 persones. Està situat en el primer pis d’una casa antiga, com tantes altres cases de la zona del Gòtic Baix, que fou donat pels propietaris a l’església de St.Just i Pastor. Es una de les poques entitats socials d’atenció directa que hi ha en aquest barri Gòtic, comercial i amb presència dels estaments socials, culturals i polítics de Barcelona.

Però no és un “centre” tal com per tal s’entén habitualment des dels Serveis Socials, ni és tampoc una entitat “assistencial”. La originalitat de Dit i Fet és que els que hi viuen formen una peculiar comunitat de pobres, d’autoajuda i autoassistència. Un s’encarrega de la compra, l’altre de fer el menjar, l’altre dels comptes, un altre acompanya als seus companys al metge, etc. Tots fan la neteja. S’autoorganitzen. No hi ha ajuts públics. És un grup de gent molt pobra del barri que comparteixen amb molta senzillesa la vida, l’afecte, la complementarietat, el servei, l’amistat i la pregaria entre ells i amb un grup de voluntaris. La comunitat de religioses de Lestonnac de Ciutat Vella, les Germanetes i Germanets de Sant Domènec de la parròquia de St. Jaume del carrer Ferran i altres comunitats de religiosos, entitats i amics i amigues s’apleguen fer fer pregaria i eucaristia una vegada a la setmana, hi dónen suport i ajuden, hi són molt presents. Viuen pobrement però amb dignitat, la majoría cobren la pensió no contributiva. Tenen com a feina comuna el rober. Reben roba, l’arreglen amb ajut de voluntaris i la donen gratuïtament a altres pobres de carrer. El promig de visites mensuals és de 500. Una altra de les característiques d’aquesta comunitat de pobres és el menjador, sempre obert i sense preguntar a ningú qui és ni d’on ve. A vegades són més de quaranta.

L’ànima d’aquest petit miracle és el P.Paco, de 74 anys, membre de la comunitat de St.Felip Neri. I l’ànima del P.Paco és l’Evangeli entès com a compartir la vida i els riscs de ser pobre. Pel P.Paco, evangeli, pobresa i eucaristía o compartir el pa no es poden separar. Cada dijous es diu la missa entre marginats.

Essent vicari de St Just i Pastor, el P.Paco va obrir les portes al marginat sense sostre, marcant des del començament unes normes molt senzilles pels que demanaven venir-hi a dormir: voluntat de deixar l’alcohol, viure junts i compartir les feines de la casa i les necessàries per guanyar-se la vida. Dels 140, molts s’hi han quedat fins a morir, altres van preferir tornar al carrer, alguns dels d’ara hi són des del començament. Va costar al començament vèncer les desconfiances dels veïns del mateix immoble al veure entrar-hi persones amb dificultats socials visibles. Val a dir però que avui la convivència és excel•lent, que s’han guanyat mútuament el respecte. Aquest no és un element gens banal en l’actual societat d’agressivitat social.

II.

Ara això està en perill. Fa uns dos anys l’església de St.Just i Pastor va cobrar vida independent en relació al Pi. Conseqüentment va canviar l’equip. Però també l’orientació pastoral. El nou equip diu que necessita els locals de Dit i Fet per les tasques parroquials de catequesi o preparació matrimonial i que Dit i Fet ha de marxar. El nomenament com a rector de Mn. Armand Puig fou ja un fet sorprenent pel fet que pertany al bisbat de Tarragona i segons el Dret no és normal que s’encomani una parròquia a un capellà d’una altra diòcesi. Però Mn.Puig és amic de l’ara Cardenal de Barcelona, Martínez Sistach, des de que aquest era bisbe de Tarragona. És un reconegut biblista, autor entre d’altres d’una vida de Jesús que ha estat un èxit editorial. Recentment ha sigut nomenat degà de la facultat de Teologia.

I és també un fet conegut la vinculació de Mn. Armand Puig amb la comunitat de St.Egidi. Es tracta d’un moviment d’espiritualitat estès per tot el món, que té com a camps d’actuació la solidaritat amb els pobres, l’ecumenisme i la voluntat de mediació en processos de conflicte. Va organitzar la trobada de líders religiosos a Assís, a la que va assistir Joan Pau II. Fa uns anys va organitzar una trobada també de líders religiosos aquí a Barcelona, al Liceu. És un grup políticament influent tan al Vaticà com entre nosaltres a l’estil d’altres corrents d’espiritualitat propiciats durant el pontificat de Joan Pau II.

No sembla versemblant que la raó que l’actual equip de la parròquia de Sant Just i Pastor dona perquè Dit i Fet hagin d’abandonar el local sigui la catequesi o els serveis parroquials, ja que l’església de Sant Just i Pastor disposa d’amplis espais dintre del seu mateix recinte. D’altra banda Dit i Fet ha manifestat la disponibilitat de compartir els locals on ara viuen amb les necessitats de la parròquia a les hores i dies que a aquesta li faci falta. Més aviat semblaria que la destinació a que la parròquia o la comunitat de Sant Egidi puguin preveure dedicar aquests locals un cop rehabilitats sigui realment una altra.

Hi ha gent de la parròquia de Sant Just i Pastor que manifesten no estar d’acord amb la decisió de treure Dit i Fet del que ha estat casa seva durant tants anys i ho comparen al “mobbing” de les inmobiliàries a d’altres cases de la mateixa zona. Però els membres dels anteriors òrgans elegits i representatius de la parròquia han desaparegut o han estat dissolts, també la coral, que assajava a Dit i Fet, i el sacerdot que fins aleshores hi donava suport, i fins el sagristà. Molts dels feligresos d’abans van ja a d’altres parròquies.

III.

Càritas ha ofert a Dit i Fet uns locals alternatius: per dormir al carrer Rull, per menjador i per rober l’església de l’Esperit Sant, al carrer Nou de Sant Francesc. Posar-los en condicions perquè cada un d’ells puguin fer les seves funcions suposarà una gran despesa. És obvi que el problema no és econòmic.
Dit i Fet, però, considera que això no és la solució,
Perquè fins ara les funcions de casa, menjador obert i rober es desenvolupen en un mateix espai. Trencar això pot significar el final d’una vida en la que convivència, acollida i treball ha format una unitat. Veuen que Dit i Fet pot anar agafant les característiques de “residència assistida”, és a dir, perdre la seva principal característica de casa autogestionada pels mateixos pobres.
Perquè trenca l’arrelament amb els veïns de la seu actual. Un arrelament que no s’ha construït sense dificultats, però que finalment ha significa’t el respecte i l’apreci mutu. Se’ls fa una muntanya haver marxar d’allà (parlem d’homes majors de 65 anys) i tornar a començar a vèncer els processos de desconfiances que es van haver de vèncer ara fa vint anys.
Perquè el local que se’ls ofereix, a la vora del carrer Escudellers, zona especialment castigada per l’alcoholisme, la drogadicció, la prostitució i la violència al carrer i en definitiva la inseguretat, no facilita la continuïtat de la seva recuperació personal i social, de relacions amb el veïns i veïnes i òbviament dificulta la presència del voluntariat.

Els dol la manera com des de la parròquia Sant Just i Pastor i des de Càritas Diocesana s’està portant el procés, amb poca transparència, poca informació, sense que pràcticament ells hi hagin participat. Com si tot estigués ja acordat i decidit sense que ells puguin dir la seva. Amb la finalitat de dialogar i trobar una solució compartida els propis interessats han explicat individualment per carta el drama que per ells significaria el trasllad. Cap resposta. El nou rector ha arreglat les coses perquè el diàleg es faci directament amb Càritas, como si no fos per ell. Temen que en qualsevol moment se’ls comuniqui el desallotjament de manera peremptòria sense poder fer-hi res.

Els dol sobretot l’actitud de la Jerarquia de la diòcesi. El bisbe anterior, Ricard Mª.Carles, hi havia anat diferents vegades i havia celebrat l’eucaristia amb ells. Malgrat possibles diferències se’l sentien pròxim. Ara, amb l’amenaça i l’espasa de Damocles a sobre, moltes persones i per vàries vegades s’han dirigit a l’actual bisbe demanant diàleg. Tampoc cap resposta.

IV.

Per tot això, a molts cristians i cristianes, i fins i tot a moltes entitats no cristianes, que valorem extraordinàriament la tasca cívica i social de Dit i Fet, tan en relació als que hi viuen, com entre el voluntariat i entre els veïns i veïnes de l’inmoble i del barri, ens resulta incomprensible que se’ls faci marxar.
Ens preguntem
Perquè no s’utilitzen els diners que costarà arranjar els nous locals que Càritas Dioceana ofereix, per posar en condicions l’actual edifici en aspectes tan necessaris com la instal•lació elèctrica, seguretat, protecció contra els incendis etc.
Perquè no s’accepta la proposta de Dit i Fet de compartir aquells locals amb la catequesi o les altres activitats per les quals la parròquia diu que els necessita, com han fet al llarg d’aquests anys amb el cor de la parròquia.

També a nosaltres ens dol profundament l’actitud de la Jerarquia. No l’entenem. No entenem com una obra, al nostre parer tan profundament evangèlica, no sigui tractada des de la Jerarquia de l’Església amb la delicadesa que demana “la opció preferencial pels pobres” que proclamen tots els nostres documents.

Dit i Fet és una entitat dèbil, sense poder polític ni econòmic, només amb la força de l’evangeli. Des de que està amb aquesta situació d’incertesa han sigut molts els voluntaris i voluntàries que han manifestat haver descobert allà l’evangeli i una manera diferent de viure la vida i la fe i no entenen que l’església dels pobres tregui als pobres. Nosaltres ens preguntem quina pastoral o la catequesi pot fer una parròquia que treu a un grup de pobres ja existents per a poder fer cursets o catequesis per parlar de pobres, o com és possible parlar del Jesús pobre de la bíblia sense tenir presents als pobres reals de carn i ossos.

Esta entrada fue publicada el Domingo, 25 de Noviembre de 2007 a las 23:49 en la categoría General, participación ciudadana, planes sociales. Puedes sindicarte a esta entrada mediante el siguiente hilo RSS 2.0. Puedes comentar o hacer trackback desde tu blog.  Envia por correo electronico