El 22@ amenaça una fàbrica del Poblenou en actiu des del 1924
- Els treballadors d’Industrias Waldes s’oposen al pla municipal de reforma urbana del seu sector
- El catàleg preserva l’activitat original de la històrica empresa, que ara funciona com a cooperativa
El Periódico de Catalunya
ALBERT OLLÉS
BARCELONA
A Industrias Waldes li va com l’anell al dit el qualificatiu de supervivent. Des de la seva fundació al Poblenou l’any 1924 ha superat totes les crisis econòmiques locals i globals que li han sortit al pas, amb el valor afegit de no haver variat en absolut la seva activitat productiva original, centrada en el disseny i l’elaboració de productes metàl.lics destinats a la indústria tèxtil (botons i cremalleres, entre altres). Així s’ha mantingut fins ara, tot i que l’últim obstacle amenaça, en nom del 22@, d’acabar amb la llegenda.
Ubicada a l’antic barri de la Plata, Can Waldes –com la coneixen els veïns de la zona– està enquadrada al sector d’iniciativa municipal Llull- Pujades-Ponent, que forma part de la transformació de l’antic Poblenou industrial en un districte tecnològic i residencial. La seva àrea concreta d’afectació (el subsector 11) engloba dues illes consecutives delimitades pels carrers d’Àvila, Ciutat de Granada, Ramon Turró i Llull, amb un pla de reforma urbana que va ser aprovat el 23 de març del 2007 i preveu diversos edificis d’oficines al costat de la fàbrica. Aquesta última està protegida pel catàleg del patrimoni arquitectònic i pendent de la seva declaració com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), que és la màxima categoria municipal.
Els treballadors de la històrica fàbrica, que funciona en règim de cooperativa industrial des del 1981, s’oposen al pla al considerar que els perjudica i posa en perill la seva continuïtat productiva, que també està protegida per la normativa. Segons aquesta normativa, i com a únic cas conegut al 22@ on només es preserven edificis de forma parcial o total, la reforma urbana ha de “garantir” la compatibilitat entre “les noves activitats i el manteniment de l’ús d’Industrias Waldes”.
METRES ADDICIONALS
En virtut de la reparcel.lació del solar a reformar, a l’empresa li correspon la titularitat d’un 15,34% del sòl. Aquest sòl inclou l’espai de les naus i uns metres addicionals que volen vendre per invertir els beneficis en el manteniment de la fàbrica. Les despeses de l’obligada rehabilitació exterior i interior de l’edifici s’han inclòs, després de negociar-ho amb l’ajuntament, en el projecte urbanístic, però no els permeten disposar de la resta de superfície fins que s’acabin aquestes obres.
Tot plegat els deixa en una situació econòmica realment difícil, sobretot davant la crisi actual. Els representants de la cooperativa es van reunir el mes passat amb el regidor del districte de Sant Martí, Francesc Narváez, i des de l’empresa municipal que gestiona el 22@ s’assegura que no tenen cap mena d’interès que la fàbrica tanqui o que se’n vagi del Poblenou.
PRESSIÓ URBANÍSTICA
Però els treballadors no ho veuen tan clar, sobretot després de saber l’interès del propietari majoritari del subsector perquè li venguin la seva part. També denuncien que estan patint un mobbing urbanístic a causa de la pressió dels canvis en l’espai públic i la mobilitat del barri, sens dubte adequats a les noves activitats del 22@, que són molt diferents de les seves. Un problema que estan notant, per exemple, en una dificultat creixent en les tasques de càrrega i descàrrega de mercaderies.

